Quan acaba de començar la segona volta del campionat de Lliga, és a dir, quan encara manquen 18 jornades per al final del torneig, el Barça es troba ja a set punts del Real Madrid, una distància que comença a ser preocupant.
Jo no considero que la Lliga estigui perduda, encara que reconec que la situació és molt complicada, i també sóc conscient que perdre la competició davant un equip entrenat per José Mourinho, un home que està superant els límits de la mala educació, el no saber perdre o l’anti-esportivitat, sap molt de greu, però hauríem de passar comptes amb el grup blaugrana, el seu equip tècnic i els seus futbolistes si no es guanya el títol ? Crec que seria una enorme injustícia.
Fins a la data, aquest el Barça de Pep Guardiola i Tito Vilanova ha conquistat, només en 3 anys i mig, 3 Lligues, 1 Copa del Rei, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions (a la foto el triomf de Wembley), 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs. A més a més, ha aconseguit aquests títols amb un joc excepcional i amb uns valors (res a veure amb els mostrats per Mourinho) que han motivat l’admiració del món sencer.
Durant aquest triomfant període, Guardiola ha estat considerat el millor entrenador del món i jugadors com Leo Messi, que ha estat premiat amb tres Pilotes d’Or consecutives, o els campions mundials Víctor Valdés, Gerard Piqué, el capità Carles Puyol, Xavi Hernández, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Cesc Fàbregas, Pedro Rodríguez i David Villa, es troben entre els millors futbolistes del planeta, sense oblidar-nos de Dani Alves, Eric Abidal, Javier Mascherano, Seydou Keita o Alexis Sánchez, entre d’altres. A més, molts d’aquests homes – concretament Valdés, Piqué, Puyol, Xavi, Busquets, Iniesta, Fàbregas, Messi i Pedro – s’han format a la Masia, la inesgotable pedrera barcelonista.
És cert que Guardiola canvia contínuament de sistema, de vegades en un mateix partit, i que això pot marejar una mica els seus jugadors, i també que els futbolistes no semblen motivar-se suficientment quan han de jugar en estadis com Anoeta, el Molinón, los Nuevos Cármenes, el Coliseum Alfonso Pérez, Cornellà – el Prat o el Madrigal, però penso que el crèdit que s’han guanyat el cos tècnic i el planter és il·limitat. Igualment hem de tenir en compte que el grup no ha entrat en vicis com els del conjunt que va guanyar el 2006 la Champions de París, com l’autocomplaença, la indisciplina, el passotisme o la manca de compromís.
No hay comentarios:
Publicar un comentario