L’EQUIP 73/74

Fa uns dies va morir a Santander Juan Carlos Pérez (foto), centrecampista càntabre que va jugar al FC Barcelona durant el primer lustre dels 70. Juan Carlos va ser el capità del Barça 73/74, el mateix que va conquistar el títol de Lliga, després de 14 anys de sequera, i el que va vèncer al Santiago Bernabéu el Real Madrid per 0 a 5. Aquell equip va tenir un onze tipus molt clar, amb els següents futbolistes:

Salvador Sadurní. El porter de l’Arboç va ser un arquer sobri, poc amic de les aturades espectaculars, que va mantenir una forta competència amb Miguel Reina, que el 1973 va fitxar per l’Atlético de Madrid. Va ser l’únic membre de l’equip base que no va actuar en el 0 a 5 del Bernabéu al patir una lleu lesió.

Joaquim Rifé. Extrem reciclat en lateral, va ser un home molt ràpid i hàbil per la banda dreta. El popular Quimet es va fer càrrec com a entrenador del club blaugrana el 1979, substituint Lucien Muller, i va assolir la històrica Recopa de Basilea. Tanmateix va ser destituït la temporada següent i posteriorment només dirigiria el Puebla mexicà.

Antoni Torres. Únic jugador del mític equip en morir abans de Juan Carlos. El defensa de Balaguer va ser un central sobri, segur, dur i amb caràcter i, una vegada retirat, va ser el número u en la seva promoció d’entrenadors, va exercir de principal ajudant de Rifé en la Recopa de Basilea i va dirigir els modestos Castelló i Hèrcules.

Quique Álvarez Costas. Fitxat del Celta de Vigo, ciutat on va néixer, va se un dels millors centrals espanyols de la dècada dels 70. Un cop retirat, va entrenar el Barça Atlètic de la Quinta del Mini, en la qual hi jugava el seu fill, i va marcar una de les millors èpoques del filial barcelonista.

Toño de la Cruz. Lateral esquerrà lleonès fitxat del Granada, De la Cruz va ser un futbolista sobri, lluitador i poc espectacular. Va exercir bastants anys de tècnic, entrenant el Sabadell, el Yokohama Marinos i, en un sol matx de l’any 2003, arran del cessament de Louis van Gaal, el mateix Barça.

Juan Carlos Pérez. Fitxat del Racing de Santander, va ser un migcampista complet que alternava tècnica i força. El 1975, va tornar al Racing, arran d’una campanya condicionada pel fitxatge de Johan Neesquens, un jugador de característiques similars, i el pas de la capitania a Johan Cruyff. Va fer el gol més maco del 0 a 5.

Marcial Pina. Centrecampista asturià, fitxat de l’Espanyol, dotat d’una classe i tècnica extraordinàries, es va especialitzar en els llançaments de falta. Debut a les seves males relacions amb l’entrenador holandès Marinus Michels, el 1977 va ser traspassat a l’Atlético de Madrid.

Juan Manuel Asensi. D’aquells onze futbolistes, és el que més vegades va ser internacional espanyol i va ostentar la capitania del club arran de la marxa de Johan Cruyff. Asensi va ser un migcampista incansable i va marcar dos gols en el 0 a 5 de Madrid. Acabaria la seva carrera esportiva a Mèxic.

Carles Rexach. Jugador dotat d’una tècnica excel·lent, i com en el cas de Marcial un consumat llançador de faltes, no va deixar ningú indiferent al Camp Nou, doncs tenia multitud d’admiradors i detractors. Va ser ajudant de Johan Cruyff al Dream Team, va exercir d'entrenador del Barça i també va dirigir els Yokohama Flugels.

Johan Cruyff. El seu fitxatge pel Barça va suposar el final de 14 anys sense guanyar la Lliga, marcant el segon gol del 0 a 5. També va jugar a l’Ajax, Los Angeles Aztecs, Llevant i Feyenoord. Com a entrenador va dirigir la societat ajacied i la mateixa institució catalana, amb la qual va marcar una època amb l’anomenat Dream Team.

Hugo Cholo Sotil. El davanter peruà va fer una primera temporada al Camp Nou esplèndida, tancant el marcador del 0 a 5 al Bernabéu, però la contractació de Johan Neesquens el va deixar sense fitxa i a penes va tornar a jugar un encontre oficial amb la samarreta blaugrana.