Recordo, fa molt de temps, concretament als anys 80, quan freqüentava regularment el Camp Nou, que succeïen fets que ara poden semblar inversemblants: hi havia localitats sense seient, on de vegades hi tenien lloc avalanxes quan es marcava un gol; les diferents afeccions estaven barrejades, la gent podia consumir alcohol en el mateix estadi, o bé portar-lo des de fora del recinte, i moltes persones es colaven al camp, provocant que en encontres importants, com els que enfrontaven Barça i Madrid, hi hagués més gent de la que l’aforament permetia.
En bon criteri, algunes federacions futbolístiques, com la FIFA o la UEFA, van introduir normes que van acabar amb tot allò descrit en l’anterior paràgraf, sobretot arran d’algunes tragèdies que es van produir en diferents escenaris de futbol, com la de l’estadi Heysel de Brussel·les, en el prolegòmens de la final de la Copa d’Europa de 1985 entre Juventus i Liverpool, en què hi van morir 39 seguidors del club italià. Pel que fa a Espanya, es va crear un Comitè Anti-violència per analitzar tots els actes vandàlics que succeïen en els estadis de futbol, i si ho veia pertinent, aconsellar el tancament d’alguns recintes. Tanmateix, sembla que, en aquest sentit, els diferents òrgans espanyols s’han relaxat.
Des de que José Mourinho va ser nomenat entrenador del Real Madrid, el tècnic portuguès no ha cessat amb les seves polèmiques: contra el FC Barcelona, els àrbitres, el calendari o la UEFA. Algunes de les seves rodes de premsa, com l’efectuada després de l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions contra el Barça, la passada temporada, han passat malauradament a la història, i no seria gens estrany, més aviat el contrari, que el preparador lusità estigués al darrere de les accions ridícules que va realitzar el seu club perquè alguns jugadors barcelonistes no juguessin l’última final de la Champions, que l’entitat catalana va guanyar a Wembley contra el Manchester United.
El passat mes d’agost, després de la finalització de la tornada de la Supercopa d’Espanya al Camp Nou, en què el Barça es va tornar a imposar al seu Madrid, Mourinho li va posar el dit a l’ull a Tito Vilanova, el segon entrenador blaugrana. A més a més, el portuguès ho va fer d’esquena al principal ajudant de Pep Guardiola. El Comitè de Competició, malgrat sancionar-lo (també va castigar Vilanova per repel·lir l’agressió), va ser molt tou amb l’actitud del tècnic madridista.
La setmana passada, Madrid i Barça es van enfrontar per enèsima vegada els últims mesos, aquest cop en partit d’anada dels quarts de final de la Copa del Rei, a l’estadi Santiago Bernabéu. Com ja va succeir en alguns dels clàssics del passat mes d’abril, alguns futbolistes blancs van estar força durs, i fins i tot en algun cas violents, sent-ne exemples clars Ricardo Carvalho, Sergio Ramos, Xabi Alonso o sobretot, una vegada més, l’internacional portuguès d’origen brasiler Pepe (foto), que va trepitjar la mà de Leo Messi quan aquest es trobava al terra. L’acció del defensa, que en el matx va jugar de centrecampista, va donar la volta al món i va motivar les crítiques de molts diaris especialitzats, entre ells el madrilenys As i Marca.
Tots coneixem una mica com és Pepe, d’altra banda un magnífic defensa, però la veritat no s’entén com jugadors que mai s’havien distingit pel seu joc brut, com els ja citats Ramos i Alonso, així com Arbeloa, que no va actuar en el darrer clàssic per sanció, hagin pogut caure en actes tan violents i sembla que l’única resposta creïble es troba en el seu nerviosisme derivat de les accions de Mourinho.
Mourinho no crec que canviï mai. Per tant, membres de la institució madridista, com el president Florentino Pérez, que amb el seu silenci es converteix en còmplice de la situació, o el director general Emilio Butragueño haurien de prendre mesures. Si no és així, el Comitè de Competició hauria d’entrar d’ofici, tal com es fa a Anglaterra, i decretar sancions exemplars. Del contrari, podem estar molt a prop, i no és demagògia i exageració, d’una altra tragèdia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario