Pep Guardiola (foto) va arribar al Camp Nou l’estiu de l’any 2008, després
que l’equip de Frank Rijkaard i Ronaldinho, que havia guanyat la Champions
League de 2006, hagués completat dos pèssims anys. Amb el tècnic de Santpedor,
el FC Barcelona va conquistar dos títols i va disputar dues semifinals del
torneig.
Tanmateix, aquest capítol de la història de la Copa d’Europa o Lliga de
Campions comença amb el tercer títol del Manchester United, l’altre gran
protagonista del període, amb un campionat i altres dues finals disputades. L’equip d’Alex
Ferguson es va imposar a l'estadi Luzhniki de Moscou al Chelsea, en la primera final anglesa de la
història, a la tanda de penals. El matx havia finalitzat amb empat a un gol,
amb anotacions de Cristiano Ronaldo pels campions i Frank Lampard pels
londinencs
El 2009, poc després d’haver assolit la Lliga i la Copa del Rei, el Barça
va superar amb claredat (2-0) el Manchester United a l’estadi Olímpic de Roma,
gràcies als gols de Samuel Eto’o, que abandonaria el club poc després, i Leo
Messi, ja considerat aleshores el millor futbolista del món. Malgrat uns
primers 10 minuts no massa convincents, el conjunt de Guardiola va demostrar
una gran superioritat envers el rival.
Un any després, el Pep Team va ser eliminat en semifinals per l’Inter de
Milà, dirigit per José Mourinho, que a la final, jugada a l’estadi Santiago
Bernabéu de Madrid, va guanyar (2-0) el Bayern de Munic, llavors entrenat per
Louis van Gaal, un dels mestres del polèmic preparador portuguès. L’argentí
Diego Milito va ser el gran heroi de la final al marcar els dos gols de
l’encontre, que van permetre els llombards assolir la seva primera Copa d’Europa
des de 1965.
No obstant, el Barça de Guardiola no va acusar massa la decepció de quedar
fora de la final del Bernabéu i l’any següent es va tornar a endur el trofeu,
el quart de la seva història. Després d’eliminar en semifinals el Real Madrid,
ja entrenat per Mourinho, el club català va vèncer de nou el Manchester United
a la final, aquest cop celebrada a l’estadi londinenc de Wembley, on 19 anys
abans l’entitat blaugrana havia conquistat la seva primera Copa d’Europa.
L’equip barcelonista va realitzar una final magistral, digna de passar-se per
vídeo a les escoles de futbol. Pedro Rodríguez va avançar el Barça, Wayne
Rooney va empatar, però Messi, que va fer un matx extraordinari, i David Villa
van tornar a marcar pels de Guardiola.
Per acabar aquest capítol, que coincideix amb la marxa de Guardiola del FC
Barcelona, després de quatre magnífics anys, s’ha de parlar del títol
aconseguit pel Chelsea, una esquadra amb un joc que es trobava als antípodes
del Pep Team. L’italià Roberto di Matteo havia substituït el portuguès André
Villas Boas i, després de superar Nàpols i Benfica, l’entitat de Londres es
va trobar el Barça en semifinals i, al més pur estil del catenaccio (defensa
molt sòlida, centre del camp físic i davantera eficaç), els anglesos van eliminar
els catalans.
Més tard, a la final, disputada contra el Bayern al mateix estadi Allianz Arena de Munic, els blues, primer club londinenc en fer-se amb el trofeu, van batre el conjunt bavarès a la tanda de penals. El temps reglamentari havia acabat amb empat a un gol, avançant Thomas Müller el club muniquès i igualant el xoc l’ivorià Didier Drogba, gran protagonista de la final.
Més tard, a la final, disputada contra el Bayern al mateix estadi Allianz Arena de Munic, els blues, primer club londinenc en fer-se amb el trofeu, van batre el conjunt bavarès a la tanda de penals. El temps reglamentari havia acabat amb empat a un gol, avançant Thomas Müller el club muniquès i igualant el xoc l’ivorià Didier Drogba, gran protagonista de la final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario