BREU HISTÒRIA DE LA LLIGA (3): DEL BARÇA DE LES CINC COPES AL D’HELENIO HERRERA, PASSANT PEL REAL MADRID PENTACAMPIÓ D’EUROPA

En aquest capítol, que porta des de la temporada 1952/1953 fins a la 1959/1960, el FC Barcelona i el Real Madrid van acaparar quasi la totalitat dels títols en joc, amb quatre campionats cada un, només amb la incursió de l’Athletic Club, que en va guanyar un.

L’etapa es va iniciar amb el gran Barça de les Cinc Copes, que dirigit per Ferdinand Daucik, i amb jugadors històrics com Antoni Ramallets, Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora, César Rodríguez o el gran Laszlo Kubala, es va endur les Lligues de 1952 i 1953. En el primer d’aquests anys, l’equip blaugrana va conquistar també la Copa d’Espanya, la Copa Martini Rossi, la Copa Eva Duarte, un torneig semblant a l’actual Supercopa d’Espanya, i la Copa Llatina, un preàmbul de la Copa d’Europa que estava a punt de fundar-se.

El Real Madrid havia només assolit tres campionats de Lliga abans de 1954, tots guanyats abans de l’esclat de la Guerra Civil, però el fitxatge de l’argentí Alfredo Di Stefano per l’entitat blanca, quan pràcticament el seu contracte pel Barça estava fet, va canviar radicalment la història del futbol espanyol, en un període en què el règim franquista es va negar a veure Kubala i Di Stefano actuant junts a la institució catalana. 

La societat madridista, en què també hi van destacar homes com José Emilio Santamaría, Luis del Sol, Ferenc Puskas, Héctor Rial, Paco Gento o Raymond Kopa, no només va conquistar quatre Lligues en cinc anys (l’altra la va aconseguir l’Athletic de Piro Gaínza i Telmo Zarra), sinó que va fer-se amb la primeres cinc Copes d’Europa de la història, entre 1956 i 1960.

Aquest capítol acaba amb un altre gran Barça, el que va dirigir el singular tècnic argentí Helenio Herrera, que va assolir els torneigs de 1959 i 1960. En l’equip blaugrana, que seguia comptant amb Ramallets, Segarra o Kubala, s’hi havien afegit futbolistes com Ferran Olivella, Luis Suárez, Pilota d’Or el 1960, Zoltan Czibor o Sandor Kocsis, màxim anotador del Mundial de 1954. Poca gent, molt poca, s’esperava que el Barça trigaria 14 anys en obtenir un nou títol de Lliga, el 1974 amb Johan Cruyff d’estrella.

A la foto, Kubala i Di Stefano.