Entre 1985 i 1994, Real Madrid i FC Barcelona es van repartir la totalitat dels campionats de Lliga, cinc cada una de les institucions. Si bé és veritat que madridistes i barcelonistes van seguir dominant el torneig, entre 1997 i 2004 la competició va estar força repartida, amb quatre títols pel Real Madrid, dos pel FC Barcelona i València i un per Atlético de Madrid i Deportivo, l’únic en la història del club gallec.
El Real Madrid, amb quatre campionats, va ser el club que més títols va aconseguir durant el període analitzat, a més de conquistar tres Lligues de Campions, les primeres Copes d’Europa que l’entitat guanyava des de 1966 i en color, però l’equip blanc va estar terriblement irregular pel que fa a aquell període, amb constants alts i baixos. La primera Lliga es va obtenir el 1995 amb Jorge Valdano d'entrenador, la segona el 1997 amb l’italià Fabio Capello a la banqueta del Santiago Bernabéu, mentre que les dos següents les va assolir el 2001 i el 2003 Vicente del Bosque, qui arran d’aconseguir el segon d’aquells campionats, va ser destituït pel president Florentino Pérez, fonamentalment per manca de glamur i esperit galàctic. Jugadors de gran qualitat van passar per aquell equip, com en van ser els casos d’un jove Iker Casillas, Manolo Sanchís Jr., que era l’únic supervivent de la Quinta del Buitre, Fernando Hierro, Roberto Carlos Silva, Fernando Redondo, Michael Laudrup, Zinedine Zidane, Luis Figo, Raúl González, Iván Zamorano, Pedja Mijatovic, Davor Suker, Fernando Morientes o Ronaldo Nazário da Lima.
La temporada 1995/1996 va ser una de les més grans en la història de l’Atlético. El conjunt blanc-i-vermell, que no aconseguia el campionat de Lliga des del llunyà any 1977, estava presidit pel polèmic i ja desaparegut Jesús Gil, que li va atorgar el lloc d’entrenador a Radomir Antic. El tècnic serbi va obtenir el doblet Lliga / Copa del Rei, el primer en la història de l’entitat madrilenya, amb un conjunt on el bloc estava per damunt de les individualitats, encara que hi destacaven homes com Francisco José Molina, José Luis Pérez Caminero, l’actual preparador matalasser Diego Simeone, Milinko Pantic o Kiko Narváez. No obstant, va tractar-se d’un èxit molt aïllat, doncs l’equip del Vicente Calderón va descendir de categoria només tres anys més tard.
El 1998 i el 1999, aquest últim l’any del centenari de la institució, el Barça va guanyar dos títols consecutius, conquistant també la primera d’aquelles temporades la Copa del Rei i la Supercopa d’Europa. Van ser els primers campionats de la regularitat que va assolir el conjunt blaugrana des dels conquistats pel Dream Team de Johan Cruyff. Un altre tècnic holandès, l’enèrgic Louis van Gaal, en va ser l’entrenador, el qual va comptar a l’equip amb una gran quantitat de compatriotes, concretament Ruud Hesp, Michael Reiziger, Winston Bogarde, els bessons Frank i Ronald de Boer, Philip Cocu, Bolo Zenden i Patrick Kluivert. Altres homes bàsics del bicampió, alguns d'ells components del significat Dream Team, eren Albert Ferrer, Abelardo Fernández, Miquel Ángel Nadal, Sergi Barjuan, Pep Guardiola, un joveníssim Xavi Hernández, Luis Enrique Martínez, Luis Figo i Rivaldo Vítor Borba.
L’any 1994, El Deportivo de la Coruña havia perdut el títol de Lliga de forma cruel, arran de què el central serbi Miroslav Djukic fallés un penal en l’últim minut de la darrera jornada del campionat. L’entitat gallega va haver d’esperar sis anys per oblidar aquella terrible decepció. De la mà del preparador basc Javier Irureta, el Depor va conquistat l’esperat títol l’any 2000, després d’una temporada força regular, encara que el conjunt de Riazor va estar molt pressionat durant les últimes jornades. Jugadors com Jacques Songo’o, Nourredine Naybet, Djalminha Feitosa, Roy Mackay, Donato Gama, Mauro Silva o el capità Fran González, els tres últims presents en el planter del 2004, eren alguns dels futbolistes més destacats del campió.
Finalment, ja per finalitzar aquest capítol, s’ha de parlar dels dos títols assolits pel València, els anys 2002 i 2004. L’equip llevantí, que no guanyava la Lliga des de 1971, estava passant per una de les millors èpoques de la seva història, arran de conquistar la Copa del Rei de 1999, amb Claudio Ranieri a la banqueta, i ser finalista de la Champions League el 2000 i 2001, amb Héctor Cúper d’entrenador. El preparador argentí va ser substituït per Rafa Benítez (foto), fins llavors un tècnic amb poca experiència en el futbol d’elit, però el madrileny li va donar els dos campionats de Lliga al València, que també va assolir la Copa de la UEFA el 2004, any en què l’entrenador va decidir fitxar pel Liverpool. Els principals futbolistes del bicampió eren Santi Cañizares, Roberto Ayala, David Albelda, Rubén Baraja, Vicente Rodríguez o Miguel Ángel Angulo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario