A diferència d’allò que va succeir l’any 2009, quan el FC Barcelona va arribar al Mundial d’Abu Dhabi en un moment de forma bastant preocupant, fet que va motivar que l’equip de Pep Guardiola tingués molts problemes per guanyar el trofeu, el conjunt català va arribar el 2011 a terres japoneses en un estat excel•lent i a penes va passar per dificultats per endur-se el seu segon Mundial.
En semifinals, el Barça es va imposar (4-0) amb claredat i contundència al campió asiàtic, l’esquadra quatarí de l’Al – Sadd, en un matx, però, que va tenir el nefast succés de la greu lesió del davanter asturià David Villa, que es va perdre la totalitat del que restava de temporada amb el seu club (una baixa que penso que va ser fonamental perquè el Pep Team no es fes ni amb la Lliga ni tampoc amb la Champions) i li va impedir disputar l’Eurocopa amb Espanya.
La final, que es va jugar a Yokohama, va ser una altra de les grans obres d’art del Barça de Guardiola, que va situar un onze inicial en què no hi havia cap davanter nat, doncs l’home amb característiques més ofensives era un mitja punta com Leo Messi. L’equip català va vèncer amb espectacularitat (també 4-0) el Santos, entitat que comptava amb excel•lents futbolistes com Elano, Ganso i molt especialment la jove promesa Neymar. Els gols els van aconseguir Messi, en dues ocasions, Xavi Hernández (foto) i Cesc Fàbregas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario