Arran de la sorprenent dimissió de Sandro Rosell, el seu íntim amic Josep Maria Bartomeu, fins el moment vicepresident esportiu, s’ha convertit en nou president del FC Barcelona. Durant la seva primera roda de premsa, Bartomeu, a diferència del seu predecessor, es va mostrar tranquil, obert, temperat, dialogant, afable, conciliador i amistós, fet que fa pensar que, malgrat tractar-se d’un dirigent aparentment continuista, algunes coses poden canviar en el club blaugrana. Les 10 mesures que, al meu parer, hauria de prendre el nou màxim mandatari del Barça són les següents.
Ser un mateix. Bartomeu hauria de gestionar el club de forma personal o en consens amb els seus directius. Per tant, no hauria de veure’s excessivament influenciat per Rosell, si aquest volgués exercir encara cert poder des de l’ombra.
Aconseguir la pau social. Al contrari d’allò que ha fet Rosell, Bartomeu hauria de deixar enrere les rancúnies, mirar cap endavant i intentar reduir la tensió entre les diferents tendències ideològiques del club.
Reconciliar-se amb Johan Cruyff i Pep Guardiola. No dic res sobre Joan Laporta perquè no deixa de ser un ferotge adversari per mantenir la presidència de la societat barcelonista, però seria adient que el nou màxim dirigent de l’entitat fes les paus amb Cruyff i Guardiola, els dos millors entrenadors de la història del Barça, encara que reconec que en el cas de l’holandès la tasca no seria gens fàcil.
Deixar treballar els tècnics. El nou president hauria de deixar la gestió esportiva en les persones del director tècnic, Andoni Zubizarreta, i l’entrenador, Gerardo Tata Martino. No seria bo prendre decisions unilaterals com va fer Rosell en les contractacions de Neymar i el mateix Martino.
Canviar el portaveu. Per voluntat pròpia o per fer d’interlocutor de Rosell (m’inclino més pel segon supòsit), Toni Freixa s’ha cremat molt i segurament hauria de lliurar el lloc de portaveu a una altra persona.
Ser transparent. El dirigent hauria de deixar de banda les mitges veritats que tan han caracteritzat Rosell i que tant de mal li han acabat fent al ja expresident. Dos exemples clars són la publicitat de Quatar i la polèmica de la Grada Jove.
Millorar la comunicació. Rosell ha tingut, durant els tres anys i mig que ha durat el seu mandat, fins a quatre responsables en la faceta de la comunicació. Evidentment, es tracta d’un tema a resoldre de forma urgent.
No parlar del Real Madrid. Potser l’únic error que ha comès Bartomeu des de què és va convertir en nou president es haver parlat ja del Real Madrid. Històricament, sempre ha estat millor ignorar el gran rival.
No practicar el victimisme. Estaria bé no parlar ni dels errors arbitrals ni tampoc d’hipotètiques confabulacions per fer mal al club.
Convocar eleccions si l’entorn és insostenible. Bartomeu té tot el dret a ser president de la institució catalana fins l’any 2016, doncs així li permeten els estatuts. No obstant, si els resultats no fossin positius i l’entorn fos irrespirable, seria bo portar el club a uns comicis avançats al finalitzar la present temporada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario