Leo Messi, el millor jugador del món, el més gran futbolista de la història del FC Barcelona i, segons moltes persones, entre les quals m’incloc, el millor de tots els temps, ha reaparegut fa uns dies després de la seva enèsima lesió muscular des del passat mes d’abril. No obstant, allò que és una gran notícia per als afeccionats del Barça, en particular, i pels seguidors del bon futbol, en general, potser és, al mateix temps, un problema si no se sap solucionar a temps.
Quan Messi va ascendir al primer equip barcelonista, en l’etapa de Frank Rijkaard, l’argentí era un extraordinari futbolista, però també un jugador excessivament individualista, qui moltes vegades no alçava el cap per observar si hi havia un company en millor posició a qui cedir-li l’esfèric. Aquest problema es va arreglar durant els tres primer anys de Pep Guardiola a la banqueta del Camp Nou, quan Messi es va convertir en un jugador més solidari. Era una època en què el davanter, ja erigit com l’indiscutible millor jugador del món, marcava un munt de gols, però altres homes, com Samuel Eto’o, Pedro Rodríguez, Zlatan Ibrahimovic, almenys durant els inicis de la seva etapa blaugrana, o David Villa anotaven també amb certa assiduïtat, mentre futbolistes de segona línia, com Xavi Hernández o Andrés Iniesta, aconseguien igualment un número important de gols.
Tanmateix, a partir de la temporada 2011/2012, l’última en què Guardiola va exercir d’entrenador, vam tornar a observar un Messi massa individualista, amb l’afegit que a més s’enutjava de forma molt evident amb el company que no li passava la pilota, fet ben constatat en el cas de Villa, que sembla que se’n va anar l’estiu passat del Camp Nou fins el capdamunt de l’actitud de l’argentí. Precisament l’any 2012 va ser el que Messi va batre tots els registres, o gairebé tots, com a golejador, però que en canvi jugadors com Pedro o el mateix Villa, molt afectat per les lesions, van marcar molts menys gols del que per a ells era fins llavors habitual, mentre Cesc Fàbregas, un centrecampista amb molta arribada fitxat l’estiu de l’any 2011, obtenia uns números molt irregulars. Aquesta tendència va continuar l’exercici següent amb Tito Vilanova com a preparador barcelonista.
El passat mes d’abril, al Parc dels Prínceps de París, durant l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions contra el París Saint – Germain, es van iniciar un seguit de lesions musculars de Messi, fins el punt que el club, després del problema sofert al Benito Villamarín davant el Betis, al mes de novembre, va decidir que l’estrella argentina realitzés una exhaustiva recuperació de més o menys dos mesos. Malgrat que es temia el pitjor davant la llarga absència de Leo, el Barça se’n va sortir força bé durant les setmanes que Messi va romandre fora dels terrenys de joc, fonamentalment gràcies al rendiment i als gols de jugadors com Pedro, que va tornar a ser el de les seves millors temporades, i Fàbregas i Alexis Sánchez, que van passar pel seu millor moment des de què tots dos van fitxar per l’entitat catalana ara fa tres estius. Igualment, Neymar da Silva, encara que de forma més irregular, va ser clau en alguns encontres disputats aleshores pel conjunt de Gerardo Tata Martino.
Des de què va rebre l’alta mèdica, Messi ha jugat quatre partits (dos de complets): els dos de Copa del Rei enfront el Getafe i els de Lliga contra Atlético de Madrid i Llevant. Durant els minuts que l’argentí ha estat sobre el terreny de joc, el Barça ha fet quatre gols, tots davant el Getafe i els quatre han estat obra de Leo, mentre Cesc, Pedro i Alexis han deixat d’anotar. És encara molt aviat per treure conclusions, però seria bo començar a intentar trobar solucions a aquesta problemàtica i la més senzilla i encertada d’elles seria convèncer Messi per tornar a ser aquell futbolista que va brillar tant individualment com de forma col•lectiva entre els anys 2008 i 2011.
No hay comentarios:
Publicar un comentario