Malauradament, abans amb Sandro Rosell com a president i ara amb Josep Maria Bartomeu com a màxim mandatari del club, el victimisme ha tornat amb força al FC Barcelona, com ja va succeir durant les etapes d’Agustí Montal, Josep Lluís Núñez, pel que fa als seus primers anys, i Joan Gaspart, períodes en què per cert el Barça va guanyar pocs títols importants. Pel contrari, en les èpoques del mateix Núñez, pel que respecta a la segona meitat del seu llarg mandat, i Joan Laporta, fases que es van caracteritzar per no donar la culpa als “altres” dels mals de l’entitat, es van conquistar un munt de competicions.
Quan el més lògic hauria estat haver fet una mica d’autocrítica, les últimes directives barcelonistes estan donant la culpa de totes les calamitats que el club està patint (contracte de Neymar o sanció de la FIFA) a obscurs poders exteriors, simbolitzats en una mà negra, en algunes ocasions amb la insinuació que el Real Madrid de Florentino Pérez es troba darrere de totes les plagues que afecten el Barça. Per cert, el directiu que més s’està distingint en aquestes declaracions de caire victimista és el vicepresident Carles Vilarrubí (foto), de qui es diu que es podria presentar a les pròximes eleccions de la institució catalana, fet força inquietant.
Ignoro si hi ha o no una mà negra en els últims afers en què el Barça s’ha vist implicat i, d’existir, si aquesta té a veure alguna cosa amb Pérez i el Madrid, encara que en principi no m’agrada pensar en conspiracions exteriors. De totes formes, de tenir-hi lloc aquest tipus d’atacs, la societat blaugrana hauria de tenir mecanismes suficients, com ha succeït en altres èpoques del club, per neutralitzar-los.
Quan José Mourinho va arribar a la banqueta del Real Madrid l’estiu de l’any 2010, el Barça de Pep Guardiola havia assolit ja dues Lligues, una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya, una Lliga de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs. Llavors, alguns jugadors de la plantilla barcelonista, i recordo especialment Gerard Piqué i Xavi Hernández, van comentar que la presència del tècnic portuguès al Santiago Bernabéu suposava una motivació extraordinària per a ells i una raó per continuar units. Les posteriors declaracions de l’entrenador lusità, en referència als àrbitres o el calendari, i afers com l’assumpte del dopatge així ho van certificar.
Potser, doncs, al Barça actual li caldria de veritat l’existència d’una mà negra. Penso que ningú dubta que molts dels actuals jugadors blaugranes semblen desmotivats alhora de disputar partits poc atractius, com s’ha pogut evidenciar en els encontres d’Anoeta i Nuevo Zorrilla o en el matx del passat dissabte al Camp Nou contra el Betis. Per tant, en cas d’existir la famosa mà negra, crec que aquesta podria servir per motivar i unir els futbolistes, fet que es podria acabar convertint en un factor positiu per al club.
No hay comentarios:
Publicar un comentario