Si hi havien dos equips l’any 1970 que precisament no es caracteritzaven per un joc atrevit, ofensiu i espectacular, aquestes eren les seleccions d’Itàlia, en una època en què al país mediterrani s’havia inventat el catenaccio, i Alemanya, amb un sistema de joc molt efectiu, però excessivament tàctic i disciplinat. No obstant, les dues esquadres van protagonitzar segurament la pròrroga més extraordinària de la història del futbol.
Itàlia, dirigida per Ferruccio Valcareggi, tenia un dels seus millors equips de la història, amb homes com Albertosi, Burgnich, Facchetti, Domenghini, Mazzola, Riva, Rivera o Boninsegna, mentre Alemanya, amb Helmut Schön de preparador, comptava amb un excel•lent planter format per jugadors com Maier, Vogts, Schnellinger, Beckenbauer, Overath, Seeler i Müller.
Boninsegna va avançar molt aviat Itàlia, però al minut 90, fet molt habitual en aquella Alemanya, Schnellinger va forçar la pròrroga. En el temps suplementari es van marcar cinc gols: Müller va posar per davant el combinat germànic, un gol que semblava sentenciar el matx tenint en compte la força mental del conjunt de Schön i el doble cop moral que havia rebut el grup de Valcareggi, però l’Squadra Azzurra va remuntar mitjançant les anotacions de Burgnich i Riva, per igualar una altra vegada Müller, en la seva segona diana del xoc, i sentenciar definitivament Rivera, que havia entrat des de la banqueta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario