Al remuntar-nos a la que ha estat potser la millor era del futbol alemany, durant la dècada dels 70, període en què la llavors Alemanya Occidental va conquistar una Eurocopa i un Mundial, ens arriba a la memòria un equip sòlid, rocós, físic, molt competitiu, amb una mentalitat fèrria i un enorme ofici i que absolutament mai donava un partit per perdut. Malgrat la presència de futbolistes de gran classe tècnica, com Franz Beckenbauer, Rainer Bonhof o Wolfgang Overath, aquell grup que dirigia Helmut Schön era un conjunt més aviat gris i amb un joc molt menys atractiu que el d’altres seleccions de l’època com Brasil o Holanda.
Aquelles característiques es van mantenir durant molts anys, bastant temps més enllà de la històrica reunificació del país, però la situació va fer un tomb quan Jürgen Klinsmann, una de les estrelles del tercer títol del món assolit per Alemanya, el 1990 a Itàlia, es va fer càrrec del combinat germànic, per afrontar el campionat mundial de l’any 2006, en què l’estat centre-europeu va exercir d’amfitrió. L’equip, que es va transformar en un bloc més tècnic, vistós i ofensiu, mitjançant un futbol de toc, va donar una bona imatge, però va ser eliminat a la pròrroga de les semifinals davant Itàlia, que s’acabaria proclamant campiona. Després d’aquell torneig, Klinsmann va abandonar el lloc de preparador, que va heretar el seu principal ajudant, un desconegut anomenat Joachim Löw.
Löw (foto) va seguir la línia que havia iniciat el seu predecessor i els resultats obtinguts abans del Mundial de Brasil havien estat força positius, doncs l’equip alemany havia estat finalista de l’Eurocopa de l’any 2008, quan va perdre la final contra Espanya; semifinalista del Mundial de l’any 2010, de nou amb derrota davant la selecció espanyola, i classificat igualment per a la penúltima ronda de l’Eurocopa de l’any 2012, quan va ser superat per Itàlia. Malgrat una gran regularitat i una imatge futbolística positiva, lògicament a Löw se li retreia que encara no havia assolit cap títol i que la seva Alemanya no tenia la mentalitat i l’ofici d’altres èpoques del combinat germànic, com la ja esmentada de la dècada dels 70.
L’Alemanya de Löw acaba d’aconseguir al Mundial de Brasil el seu primer campionat i a més ho ha fet indiscutiblement com l’esquadra més regular i que ha practicat el millor futbol del certamen, quedant per sempre per a la història la seva exhibició contra l’equip amfitrió en semifinals, en què el bloc alemany va vèncer per un espectacular 7 a 1, encara que és cert que també han existit moments de dubte, com en l’empat contra Ghana a la fase de grups, la victòria a la pròrroga davant Algèria en vuitens de final o en la mateixa final de Maracaná, en què en algunes fases el grup de Löw va patir força enfront Argentina. És el quart títol mundial guanyat per Alemanya, que és la primera selecció europea capaç de conquistar una Copa del Món portada a terme al continent americà.
El millor:
- Les diferents variants tàctiques i l’habilitat en els canvis de Löw.
- El mític Miroslav Klose, amb 16 gols, s’ha convertit en el màxim golejador de la història de la Copa del Món.
- La consolidació definitiva de jugadors com Manuel Neuer, Philip Lahm, Sami Khedira, Bastian Schweinsteiger, Toni Kroos, Thomas Müller o Mesut Özil.
- L’equilibri en totes les línies: el millor porter del campionat, una defensa, encara que una mica lenta, sòlida i segura; un centre del camp que ha barrejat tècnica amb força i un atac molt eficaç.
El pitjor:
- Les angúnies contra els modestos: Ghana, Estats Units i Algèria.
- Dos centrals, Boateng i Hummels, potser amb característiques molt similars.
- Deixant de banda homes com Mario Götze, el gran heroi de la final amb el seu gol, o Andre Schürrle, Löw no ha confiat massa amb la banqueta.
- Al seleccionador li ha costat bastant convèncer amb uns canvis contraculturals.
Onze tipus: Neuer, Lahm, Boateng, Hummels, Höwedes, Khedira, Schweinsteiger, Kroos, Müller, Klose i Özil.
Suplents: Weindenfeller, Zieler, Durm, Ginter, Mertesacker, Mustafi, Draxler, Groskreutz, Götze, Kramer, Podolski i Schürrle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario