MUNDIAL 2014: EL DESASTRE DEL BRASIL

ç

Mundial d’Espanya, any 1982: la selecció brasilera, dirigida per Telé Santana, comptava amb un meravellós equip en què hi destacaven homes d’una tècnica excel•lent com Leandro, Júnior, Cerezo, Sócrates, Falcao, Zico o Eder. No obstant, després de meravellar a la fase de grups, i ja a la segona lligueta contra l’Argentina, el conjunt sud-americà va ser eliminat per Itàlia, una esquadra molt menys atractiva, però que va donar a la Canarinha un lliçó de nivell tàctic, capacitat física, equilibri i eficàcia.

Va ser en aquell moment quan al Brasil se’n van donar compte que des de 1970, quan la Seleçao va aconseguir el títol mundial amb estilistes com Jairzinho, Gérson, Tostao, Pelé i Rivelino, el futbol havia canviat molt i que, a més de tècnica, classe, màgia, imaginació, enginy, fantasia i jogo bonito, eren necessàries dosis de físic, lluita i intensitat.

A partir de llavors, no sense polèmica, van anar entrant a la selecció brasilera futbolistes com Dunga, Mazinho o Mauro Silva, que de la mà del tècnic Carlos Alberto Parreira es van proclamar campions del món als Estats Units, l’any 1994, encara que en aquell equip hi actuaven també jugadors de classe com els seus dos davanters: Bebeto i Romário.

Vuit anys després, precisament sota les ordres de Luis Felipe Scolari (foto), l’actual seleccionador, el Brasil va conquistar la Copa del Món de Corea del Sud i el Japó. Aquell grup comptava igualment amb jugadors molt físics, com Gilberto Silva o Kléberson, però disposava de futbolistes de gran talent com Cafú, Roberto Carlos i molt especialment els tres homes que formaven el trident ofensiu: Ronaldinho, Rivaldo i Ronaldo.

Semblava que la barreja entre talent i força suposava la solució ideal per al Brasil, però el problema d’Scolari, de nou preparador de la Seleçao, és que per a l’actual campionat del món ha format un planter en què hi preval el físic per sobre de la tècnica, sense oblidar altres circumstàncies, les quals s’exposen a continuació, que han provocat la pitjor humiliació que el Brasil ha patit en tota la seva història, com ha estat el 7 a 1 que Alemanya li ha infringit a les semifinals.

Jugadors en clara decadència. Homes com el porter Júlio César, que juga al modest Toronto; Alves, Maicon, Maxwell o Fred, que ha tornat a la Lliga del Brasil, fa temps que van transitar per la seva millor època.

Centrals molt insegurs. La baixa del capità Thiago Silva per al partit de semifinals va evidenciar la fragilitat que la Canarinha té al centre de la defensa, amb David Luiz, un futbolista de classe, encara que poc consistent en tasques defensives, i l’irregular Dante.

Un centre del camp poc creatiu. Jugadors com Fernandinho, Paulinho o Luiz Gustavo han mostrat un important dèficit d’imaginació a la medul•lar.

Una estrella no consolidada. En altres Copes del Món, el Brasil ha comptat amb figures plenament contrastades com Didí, Garrincha, Pelé, Zico, Sócrates, Romário, Ronaldo o Ronaldinho, mentre que en l’actual Mundial el paper d'estrella l’exercia Neymar, un jugador que encara ha de madurar i que ha completat una primera campanya al FC Barcelona bastant decebedora. El davanter, però, no va estar present al desastre contra Alemanya per una lesió.

Absències sorprenents. Observant la manca de talent que té l’actual Brasil, ha sorprès la no convocatòria de l’extraordinari mitja punta Lucas Moura, malgrat haver tingut una temporada bastant irregular amb el País Saint – Germain, o també de dos futbolistes que han realitzat un magnífic exercici amb l’Atlético de Madrid, com són els casos de Miranda, que hagués pogut donar consistència al centre de la defensa, o Luis Filipe.