Avui dijous, TV3 ha d’emetre, en l’espai “Sense Ficció”, un elaborat reportatge sobre els favors que el règim franquista li va fer al Real Madrid, com per exemple el fitxatge d’Alfredo Di Stefano. En el programa, hi surt el periodista José María García, del qual n’he sabut molt poc els darrers anys, llevat de què va poder superar una greu malaltia.
Vaig descobrir García durant la celebració del Mundial de 1978, que es va celebrar a l’Argentina. Llavors vaig entendre que es podia fer periodisme esportiu des d’un punt de vista crític, argumentant cada notícia, i no simplement anar llegint allò que havia succeït durant una jornada concreta, sense exposar cap parer sobre el que s’estava comentant.
Vaig seguir García durant dècades, durant els seus passos per les emissores Cadena SER, Antena 3 Radio i Cadena COPE, i si bé és cert que moltes vegades em vaig enutjar força amb ell, potser mai he pogut observar des de llavors, almenys pel que fa a la informació esportiva, un professional tan íntegre i independent, sense obviar que el seu estil era moltes vegades vulgar i barroer.
A més a més, no hi ha cap dubte que el periodista madrileny d’origen asturià va marcar una clara tendència quant als programes esportius, i sense ell, potser més tard no haguessin existit, pel que fa a Espanya, professionals com José Joaquín Brotons, Agustín Castellote o José Ramón de la Morena, o, pel que respecta a Catalunya, conductors d’espais esportius com Jordi Basté, Pere Escobar, Xavi Bosch, Joan Maria Pou o Dani Sanabre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario