lunes, 6 de octubre de 2014

PEIO ARTOLA



Aquestes últimes setmanes ha estat notícia Peio Artola, un porter basc que va formar part de la plantilla del FC Barcelona entre els anys 1975 i 1984. La raó per la qual el seu nom ha tornat a l’actualitat és perquè un rècord seu de feia 37 anys, el d’imbatibilitat de la porteria del Barça des de l’inici del campionat de Lliga, una marca que era de sis partits i 20 minuts, acaba de ser batut per l’arquer xilè Claudio Bravo, que ja porta set encontres sense rebre cap gol.

Si he de ser sincer, a mi Artola era un porter que no m’agradava, essencialment per dos motius: acostumava a rebutjar els xuts i no a blocar la pilota i no era un d’aquests metes que sortia fins a varis metres de la seva porta per fer-se amb un esfèric per alt, encara que en aquesta faceta tampoc era un gran especialista Víctor Valdés, reconegut com el millor porter de la història de la institució catalana. A més, vaig focalitzar en el basc, juntament amb el central Antonio Olmo, que era el capità d’aquell equip, la culpabilitat de l’inversemblant enfonsament que li va fer perdre al club barcelonista la Lliga 1981 / 1982, a les ordres de l’entrenador alemany Udo Lattek.

No obstant, quan ja han passat gairebé quatre dècades del seu fitxatge pel Barça, penso que forçosament Artola devia ser un gran porter perquè del contrari no hauria estat, la majoria d’elles com a titular, nou temporades al Camp Nou, tenint en compte la pressió que comporta actuar en aquesta demarcació al conjunt blaugrana, aspecte que per exemple no van poder superar grans metes com Julen Lopetegi o Vítor Baia. Així, per exemple, recordo que l’arquer d’Andoain era un home amb uns grans reflexos, fet que li va permetre realitzar aturades que semblaven impossibles; va portar amb la seva descomunal actuació a Beveren el Barça a la cèlebre final de la Recopa de Basilea, l’any 1979, i va ser un consumat especialista en els penals, com es va demostrar a les tandes contra l’Ipswich Town, als vuitens de final de la Copa de la UEFA 1976 / 1977, o davant l’Anderlecht, en la històrica eliminatòria de vuitens de final de la Recopa 1978 / 1979.

No hay comentarios: