Ara fa 11 anys, el FC Barcelona es trobava en la primera temporada de Joan Laporta com a president, Frank Rijkaard com a entrenador i Ronaldinho d’estrella. El club català havia completat quatre temporades sense assolir un títol oficial i acabava de realitzar una primera volta del campionat de Lliga horrible, on l’equip blaugrana es trobava classificat en la part mitjana de la taula.
La situació era tan complicada que el tècnic holandès estava molt a prop de la destitució, fins el punt que Sandro Rosell, llavors vicepresident esportiu, ja tenia preparat un substitut, Pere Gratacós, que molt probablement hagués fet d’home pont fins a l’arribada del brasiler Luis Felipe Scolari. No obstant, dos factors van jugar a favor de Rijkaard: el primer, la confiança de Laporta, fet bastant lògic si tenim en compte que el preparador neerlandès havia estat un consell del seu amic i ídol Johan Cruyff, mentre que el segon va ser la salvació d’un presumpte ultimàtum que tenia l’entrenador, amb una victòria a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla.
Allò cert és que després del triomf a la capital andalusa, el Barça va encadenar una ratxa extraordinària de resultats, va realitzar una espectacular remuntada i va estar fins i tot a punt d’endur-se la Lliga, encara que al final el campionat va ser per al València de Rafa Benítez. El conjunt de Rijkaard tampoc va poder conquistar cap títol oficial en aquell exercici, però posteriorment aconseguiria 2 Lligues, 2 Supercopes d’Espanya i una Lliga de Campions, la segona Copa d’Europa en la història de la societat.
Es van comentar algunes causes per explicar el canvi tan radical que va efectuar aquell grup, però els més evidents van ser la màgia de Ronaldinho, la construcció d’un equip més sòlid i equilibrat, una circumstància en què va ser clau el fitxatge del centrecampista holandès Edgar Davids al mercat d’hivern, o la unitat que hi va haver, quan la situació era més tensa i compromesa, entre Rijkaard i els seus jugadors.
L’actual Barça de Luis Enrique Martínez ha completat una primera volta del torneig de Lliga força irregular, la qual va començar de forma molt esperançadora, va continuar, arran de la derrota al Santiago Bernabéu, malament i va tocar fons a l’estadi d’Anoeta, on el Barça, amb una alineació molt estranya del tècnic asturià, va perdre i va desaprofitar l’oportunitat de situar-se líder, encara que fos de manera temporal, doncs el Real Madrid té un partit pendent.
Després de la derrota de Sant Sebastià contra la Real Sociedad, va ser cessat el director tècnic Andoni Zubizarreta, el president Josep Maria Bartomeu va anunciar la convocatòria d’eleccions per al final d’aquesta temporada, un any abans del previst; es va comentar una dura confrontació entre Luis Enrique i Leo Messi i fins i tot es va parlar d’un ultimàtum per a l’entrenador.
La realitat és que quan pitjor estava la situació, el Barça ha jugat cinc encontres, dos de Lliga i tres de Copa del Rei, i els ha guanyat tots, amb 17 gols a favor i només un en contra i de penal. A més, el bloc de Luis Enrique ha practicat un joc extraordinari, tant des del punt de vista individual, sobretot en la persona de Messi, com col•lectiu, destacant la gran victòria davant l’Atlético de Madrid en la 18a jornada de Lliga.
És encara molt aviat per saber si el Barça realitzarà una transformació similar a la de fa 11 anys, però la sensació és que s’han produït uns fets al club bastant evidents: l’avançament electoral ha portat la tranquil•litat a l’entorn, Luis Enrique ha optat per un major sentit comú, el treball dels capitans sembla que ha pogut donar els primers fruïts i Messi, després de tot el que s’ha llegit i escoltat els darrers dies, es troba tan motivat com en els seus millors temps, sense oblidar que l’equip ha recuperat valors que semblaven oblidats, com la intensitat, la pressió, la velocitat de la pilota, el joc per les bandes i la proximitat entre les línies.
A la foto, Laporta i Rijkaard en la presentació d'aquest últim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario