Ara fa més o menys un any i mig vaig coincidir en un viatge amb un turista basc que em va assegurar que a l’Athletic Club de Bilbao havien quedat força decebuts quan Andoni Zubizarreta va exercir al club biscaí com a director tècnic, ocupació de la qual acaba de ser destituït al FC Barcelona.
Penso que Zubizarreta no era l’home més idoni per ocupar un càrrec tan important, però no crec que hagi estat, ni de bon tros, el màxim culpable del penós període pel que ara està passant la societat catalana, que fa només tres anys, quan va conquistar amb gran brillantor el seu segon Mundial de Clubs a Yokohama, estava considerat indiscutiblement el millor equip del món.
En primer lloc, Zubizarreta va haver de presenciar com l’expresident Sandro Rosell fitxava de forma personal el brasiler Neymar da Silva, quan el director tècnic havia reclamat Thiago Silva com a principal prioritat; en segon lloc, arran de recaure el desaparegut Tito Vilanova de la seva malaltia, va haver d’acceptar una altra decisió unilateral de Rosell, com va ser la contractació de l’entrenador argentí Gerardo Tata Martino; finalment, en tercer lloc, va accedir a l’arribada de Luís Suárez, per decisió del nou president Josep Maria Bartomeu i el recentment arribat tècnic Luis Enrique Martínez, quan el basc preferia invertir en jugadors com Marquinhos Aoás, Juan Guillermo Cuadrado o Koke Resurrección.
Zubizarreta ha comés un munt d’errors, probablement la majoria d’ells més per inacció que no pas per acció, però hauríem de recordar també les equivocacions de l’ara idolatrat Txiki Begiristáin, que va exercir el mateix càrrec durant les temporades de Joan Laporta com a president, sent els casos més flagrants les contractacions dels brasilers Henrique Buss i José Kleiberson, sense oblidar que el mateix Pep Guardiola va estar molt poc afortunat en les incorporacions de futbolistes com Alexander Hleb o Dmitro Txigrinski.
No hay comentarios:
Publicar un comentario