EL MITE LA MÀ NEGRA

Com ja he expressat en aquest bloc en vàries ocasions, els errors comesos pels dos darrers presidents del FC Barcelona, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu (tots dos a la foto), han estat nombrosos, continus i, en algun cas, força greus. No obstant, Bartomeu, l’actual màxim mandatari de la institució catalana, una vegada ha estat imputat pel cas Neymar i lluny de fer autocrítica, segueix donant tota la culpa pel que fa aquest tema i a d’altres a una presumpta “mà negra” instal•lada a Madrid, és a dir, el mateix argument victimista que s’ha esgrimit en els pitjors temps de la història del club barcelonista.

Realment, és fa difícil pensar que aspectes com el fet que el Barça hagi participat d’alguna manera, de vegades de forma molt tímida, en l’anomenat procés independentista de Catalunya, pugui motivar que un estament internacional com la FIFA, presidida pel suís Joseph Blatter, sancioni el Barça sense fitxar durant un any per culpa de la deriva sobiranista que viu el nostre país, mentre que hem de tenir en compte que el jutge que ha imputat Bartomeu, Pablo Ruz, té fama de ser un home força independent i escassament domesticat, doncs, entre altres afers, porta també el cas Gürtel, que pot acabar afectant de forma important el Partit Popular, fins el punt que la sensació és que l’associació política presidida per Mariano Rajoy, també president del govern, desitjaria que el togat fos apartat de la instrucció com més aviat millor.

Quan l’entitat catalana va convocar eleccions l’any 2003, després de la penosa època de presidència de Joan Gaspart, i en les quals el publicista Lluís Bassat n’era el gran favorit per guanyar-les, es va comentar llavors que el gran temor a Madrid era una victòria de Joan Laporta, qui finalment en va ser el vencedor, fonamentalment perquè el triomf de l’advocat suposava de certa forma un retorn al primer pla de la influència en les decisions del club blaugrana del pensament de Johan Cruyff, un home molt temut a la capital espanyola des del període del Dream Team.

És evident que la por era totalment fundada i justificada perquè el Barça va viure amb Laporta de president el millor període de la seva història, amb la consecució, amb els entrenadors Frank Rijkaard i Pep Guardiola, dos homes que van tenir el beneplàcit de Cruyff, de 5 campionats de Lliga, 2 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs, mentre l’entitat barcelonista es convertia en la societat més admirada del món.

Quatre anys i mig després de la marxa de Laporta, i la victòria de Rosell en les eleccions portades a terme l’any 2010, la institució catalana es troba en una important crisi social i esportiva, aspecte aquest últim que s’ha vist atenuat per les 9 victòries consecutives que l’equip de Luis Enrique Martínez ha aconseguit les darreres setmanes, encara que hauríem de recordar que fa només un mes el director tècnic, Andoni Zubizarreta, va ser destituït; que Bartomeu va haver d’anunciar comicis anticipats per aquest any, per tranquil•litzar un entorn molt tens, i que el tècnic asturià, almenys aparentment, va tenir un ultimàtum per afrontar el partit de Lliga contra l’Atlético de Madrid.

Per tant, siguem sincers, si existís una mà negra i aquesta tingués el seu origen a Madrid, si comparem les etapes de Laporta, d’una banda, i les de Rosell i Bartomeu, d’una altra banda, a aquella li interessaria la continuïtat de l’actual junta i no jugar-se-la en unes eleccions en què es podria produir el retorn de Jan a la presidència i, el més preocupant, la presència en l’entorn del club català dels dos homes més temuts pel madridisme: Cruyff i Guardiola.