Per començar aquest article, vull deixar clar que considero Carles Rexach un dels símbols del barcelonisme, argumentant que durant la seva etapa estel•lar com a futbolista, la totalitat de la dècada dels 70, en què va ser un jugador que va dividir el Camp Nou entre defensors i detractors, jo em trobava entre els primers, fonamentalment per la seva extraordinària classe tècnica i per les jugades a pilota aturada, encara que reconec que era un home escassament esforçat.
També vull deixar patent que Rexach és una de les persones que més sap de futbol, tàcticament parlant, en aquest país, com ho demostra setmana rere setmana en la seva condició de tertulià del magnífic programa “Tu diràs”, emès per la cadena radiofònica RAC 1 i conduït per Dani Sanabre. Segurament, d’haver tingut un caràcter més fort i una mica més d’esma, Charly hagués estat un dels millors entrenadors de la història del futbol a Catalunya, Espanya i fins i tot Europa.
Ara bé, allò que no entenc és la seva gairebé permanent estada a l’entitat barcelonista des de què hi va entrar com a jugador de les categories inferiors, per convertir-se posteriorment en futbolista professional del primer equip, entrenador del juvenil blaugrana, ajudant dels tècnics Luis Aragonés i Johan Cruyff, preparador interí durant les convalescències del madrileny, per depressió, i de l’holandès, per una malaltia coronària; scouter, secretari tècnic, entrenador i assessor.
Ara Rexach acaba de ser designat col•laborador del nou director de futbol internacional del FC Barcelona, l’italià Airedo Braida. Fa pocs dies, en una de les ja significades tertúlies de RAC 1, Charly va manifestar que no estava a favor del retorn a la presidència de Joan Laporta, curiosament l’únic home que no va reclamar mai els seus serveis, perquè segones parts no són bones. Doncs potser el que hauria de fer Rexach és complir amb l’exemple, doncs ja he m’he descomptat amb les parts que ell porta realitzant diferents tasques en la institució catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario