Ara fa una dècada, quan el FC Barcelona es dirigia cap a la consecució de la seva segona Copa d’Europa, ja anomenada Lliga de Campions, la gran estrella del bloc que entrenava Frank Rijkaard era Ronaldinho, mentre que en un segon terme es trobaven jugadors com Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Deco o Samuel Eto’o.
En aquella plantilla també hi era una jove promesa anomenada Leo Messi, que aleshores comptava només amb 18 anys i estava portant a terme la primera temporada completa com a jugador del primer equip barcelonista, tot i que ja havia participat en alguns partits de la campanya anterior, encara que llavors va alternar la seva presència a les odres de Rijkaard amb el filial que dirigia Pere Gratacós.
El Barça es disposava a disputar un transcendental matx d’anada de vuitens de final de la Champions League a l’estadi d’Stamford Bridge contra el Chelsea, l’equip que preparava el polèmic entrenador portuguès José Moutinho i que havia eliminat el conjunt blaugrana un any abans de la mateixa competició i en idèntica eliminatòria. Aquell vespre, Rijkaard li va atorgar la titularitat a Messi, aquest va jugar un extraordinari encontre i va ser decisiu en el triomf del bloc català davant l’esquadra anglesa (1-2).
Una acció clau d’aquell enfrontament va ser quan el defensa basc del Chelsea Asier del Horno, que va anar de corcoll en el marcatge al jugador sud-americà, va realitzar una duríssima entrada al jove davanter argentí que li va valdre la segona targeta groga i, per tant, l’expulsió. Malgrat que la decisió arbitral no semblava tenir cap dubte, un enutjat Mourinho va comentar en la roda de premsa posterior al xoc que Messi havia fet “teatre del bo”.
En el partit de tornada al Camp Nou, que va acabar amb empat a un gol, Messi, aleshores molt propens als problemes musculars, va caure greument lesionat i es va perdre la resta del torneig, com la final enfront l’Arsenal que el Barça va vèncer (2-1) a l’estadi de Saint – Denis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario