Fa unes setmanes, Pep Guardiola va anunciar que no continuaria al Bayern de Munic, al mateix temps que el club bavarès indicava que el tècnic italià Carlo Ancelotti, exentrenador del Real Madrid, en seria el seu substitut. Fa uns dies, es va fer oficial allò que quasi tothom pràcticament assegurava: el pròxim equip del preparador de Santpedor serà el Manchester City, on es retrobarà amb Ferran Soriano i Txiki Begiristáin, l’home que fa gairebé vuit anys el va elegir com a entrenador del FC Barcelona.
Malgrat que penso que tant Uli Hoeness, expresident de la entitat de Munic, com Karl Heinz Rummenigge, actual màxim mandatari del club alemany, han confiat sempre de forma sincera amb la capacitat i els mètodes del Pep, l’entorn de la institució bavaresa mai ha acabat de comprendre i acceptar plenament l’entrenador català, amb l’exemple d’una altra glòria del Bayern com és Franz Beckenbauer.
Crec que Guardiola no comptava, quan es va comprometre amb el Bayern a principis de l’any 2013, que el seu antecessor Jupp Heynckes, un home força qüestionat a Munic arran de perdre la final de la Lliga de Campions contra el Chelsea en el mateix Allianz Arena l’any 2012, acabaria assolint el triplet Bundesliga – Pökal – Champions la temporada 2012 / 2013, fet que va suposar per al preparador bagenc una enorme pressió afegida que ha acabat pagant.
Si bé és cert que Guardiola ha guanyat dos cops la Bundesliga (va en camí d’aconseguir-ne la tercera) i una vegada la Pökal, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs, no ha pogut conquistar pel moment la Lliga de Campions, després de ser eliminat dues vegades en semifinals, el 2014 pel Real Madrid, després d’una humiliació a l’Allianz, i el 2015 pel seu Barça. Aquest fet, que pot solucionar si assoleix el trofeu en l’actual temporada, i l’intent d’incorporar a Munic una filosofia molt allunyada de la cultura futbolística germànica, han estat els grans obstacles que el Pep s’ha trobat a Alemanya.
A la foto, Guardiola amb Rummenigge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario