La preparació física ha evolucionat de manera espectacular les últimes dècades i l’estat de forma d’un equip és força decisiu en el moment d’afrontar els títols, tal com es va demostrar l’any passat, pel que respecta a l’apartat positiu, amb el Barça de Luis Enrique Martínez (foto), o com va succeir fa dos anys, pel que fa a l’aspecte negatiu, amb el bloc que va dirigir Gerardo Tata Martino.
El Barcelona acaba de realitzar, quant als resultats, un mes de gener extraordinari, en què el conjunt de Luis Enrique ha disputat nou partits, cinc de Lliga i quatre de Copa del Rei, dels quals n’ha guanyat vuit, quatre de cada competició, i n’ha empatat un, el del campionat de la regularitat a Cornellà – el Prat. No obstant, el joc del grup blaugrana no ha estat massa atractiu.
En principi, penso que la situació no és preocupant perquè, segurament, i tal com succeïa durant l’etapa del triomfant Barça de Pep Guardiola, els mesos de gener i febrer són bastant delicats pel que respecta a l’estat de forma de l’esquadra catalana, doncs molt probablement s’haurà portat a terme, tal com per exemple va passar l’any 2015, una preparació mitjançant la qual l’equip blaugrana assoleixi la punta física durant els mesos d’abril i maig, quan arriba el període decisiu de la temporada.
Tanmateix, hi ha una cosa en el futbol realitzat pel bloc de Luis Enrique que em provoca alguns dubtes: el fet de no controlar els partits durant varis minuts d’un matx i fiar-ho gairebé tot al poder del trident ofensiu format per Leo Messi, Luis Suárez i Neymar da Silva. Fins ara, no hi ha hagut cap contratemps important, però crec que el Barça, durant moltes fases de tres dels darrers encontres jugats, contra Màlaga, Athletic Club i Atlético de Madrid, ha actuat amb foc i seria bo tornar cert protagonisme al centre del camp per marcar el tempo del joc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario