No se si demà el FC Barcelona serà capaç de
protagonitzar un altre gran gesta europea i remuntarà el 3 a 0 de Torí davant
el Juventus. També ignoro si aconseguirà la seva tercera Lliga consecutiva,
malgrat que el bloc de Luis Enrique Martínez no depèn d’ell mateix. I igualment
desconec si el grup barcelonista, tal com indiquen la majoria dels pronòstics,
superarà l’Alavés a la final de la Copa del Rei. Tanmateix, i fins i tot en l’improbable
cas que l’equip aconseguís completar una bona campanya, crec que al Camp Nou
s’han d’obrir totes les finestres per deixar entrar aire nou i renovat.
Les 10 mesures que penso que s’haurien de prendre són
les següents:
Un entrenador que vingui de fora. Arran de l’anunci de
la marxa de Luis Enrique, s’ha especulat força sobre la possibilitat que el
tècnic asturià sigui substituït pel seu principal ajudant, Juan Carlos Unzué,
però penso que el nou entrenador ha de ser una cara nova. Tenint en compte que
és impossible un retorn de Pep Guardiola, que Òscar Garcia, el meu
favorit, sembla quasi descartat per la seva inexperiència en l’elit i que
Eusebio Sacristán continuarà a Anoeta, possiblement l’home més preparat per
ocupar la banqueta del Camp Nou sigui Ernesto Valverde (foto), actual
entrenador de l’Athletic Club de Bilbao.
No apartar-se de la filosofia. És evident que hi poden
haver variants, modificacions i plans B, però aquests haurien de ser l’excepció
i no la norma, com malauradament ha succeït en massa ocasions aquesta temporada.
El Barça ha de comptar amb un centre del camp potent, tenir la possessió de
l’esfèric, ajuntar les línies i practicar un futbol de posició.
Comptar amb els jugadors de la pedrera. En els tres
anys de Luis Enrique com a preparador barcelonista, cap jugador del filial s’ha
consolidat en el primer equip blaugrana. Crec que és necessari canviar aquesta
dinàmica, doncs els futbolistes de la Masia tenen plenament assimilat el
sistema i, a més, poden oferir millors prestacions com a fons d’armari que
molts dels darrers fitxatges efectuats, alguns, per cert, molt cars.
Donar diverses baixes. Personalment, crec que haurien
d’abandonar l’entitat catalana el pròxim estiu, cedits o traspassats, Jordi
Masip, Jéremy Mathieu, Lucas Digne, Arda Turan i Paco Alcácer, mentre tinc
dubtes en els casos de l’ara lesionat Aleix Vidal, Javier Mascherano i André
Gomes. També penso, i se que això aixecaria molta polèmica, que s’hauria de
traspassar un dels tres cracks del trident ofensiu.
Traspassar una estrella del trident. Ja ho he comentat
en l’anterior punt i també he reconegut que és un tema que podria causar una
gran i enorme polèmica, però jo vendria un dels tres cracks de davant sempre i
quan s’aconseguís una important suma pel traspàs. Leo Messi, el millor
futbolista de la història del Barça i potser també del món en línies generals,
té tot el dret a continuar a la institució catalana fins que ell ho desitgi.
Per tant, si l’argentí renova, la baixa estaria entre Luis Suárez i Neymar da
Silva: en contra de l’uruguaià hi veig l’edat i del brasiler la seva forma de
ser (amant de les festes nocturnes, exhibició constant a les xarxes socials,
viatges continuats i temes de publicitat). Personalment, m’inclinaria per la
marxa de Neymar, tenint en compte també la gran amistat que uneix Messi i
Suárez.
Realització de fitxatges. Sempre i quan no es
cobreixin amb jugadors del Barça B, el club blaugrana hauria de fitxar, com a
mínim, un lateral dret, un lateral esquerre, un mig centre efectiu per donar
aire a Sergio Busquets, un interior que doni descans al capità Andrés Iniesta i
un migcampista amb condició de crack, que podrien ser Marco Verratti, el
futbolista del París Saint Germain, o Joao Coutinho, integrant del Liverpool.
Altes amb ADN Barça. Els últims anys s’han fitxat futbolistes
allunyats de la filosofia del club, com són els casos de Mathieu, un central
amb moltes dificultats per pujar la pilota; Gomes, un home lent que condueix
excessivament l’esfèric, o Alcácer, un davanter centre a l’antiga usança.
S’hauria d’evitar en el futur.
Retorn de cedits. Després d’observar que Alcácer no ha
demostrat més que ells aquesta temporada, es podria valorar el retorn de Munir
el Haddadi (València) i Sandro Ramírez (Màlaga). Gerard Deulofeu, que està
donant un gran rendiment al Milan, podria ser un altre possibilitat, sobretot
perquè no crec que tingui res a envejar a Turan.
Rotacions amb seny i per a tothom. Amb el calendari
futbolístic actual, s’ha acabat allò d’aprendre’s un onze tipus de memòria i,
evidentment, s’han de fer rotacions, però aquestes no poden consistir en
canviar, d’un matx a l’altre, mig equip, com de vegades ha fet Luis Enrique, i
en elles també hi han d’entrar els cracks, reconeixent la dificultat que això
comporta.
Limitar-se a jugar al futbol. Els jugadors, tècnics i
directius de l’entitat s’haurien de limitar estrictament a parlar de futbol:
deixar de banda el victimisme i les crítiques als àrbitres, els diferents
estaments, tant estatals com internacionals, i el Real Madrid. En aquest cas,
mereix atenció especial la persona de Gerard Piqué.
No hay comentarios:
Publicar un comentario