Particularment, tinc una confiança important amb
Ernesto Valverde, doncs es tracta d’un entrenador que sembla ser agradava al
desaparegut Johan Cruyff, a San Mamés es va veure obligat a treballar
abastament amb la pedrera de Lezama (veurem si aconsegueix revifar la Masia) i
té un caràcter tranquil, calmat i afable, molt allunyat del tarannà quasi
sempre crispat de Luis Enrique Martínez.
En la seva roda de premsa de presentació, Valverde va
assegurar que seguiria la tradicional filosofia de joc barcelonista, bastant
abandonada pel seu predecessor a la banqueta del Camp Nou, tot i que hauria de
donar-li una volta més, que podria tractar-se de jugar, almenys en algunes
ocasions, amb un 4 - 3 - 2 - 1, tal com feia a l’Athletic Club de Bilbao, fet
que no té perquè trair el sistema, encara que aquest majoritàriament s’ha
dibuixat amb un 4 - 3 - 3.
Encara que no s’obtinguessin els principals objectius, que personifiquen Hèctor Bellerín i Marco Verratti, hem de
recordar que quan Pep Guardiola va ser nomenat nou entrenador del club català,
l’estiu de l’any 1998, després de dos anys molt decebedors amb Frank Rijkaard
de tècnic, es va conquistar el triplet pràcticament amb els mateixos
futbolistes amb què ja comptava el preparador holandès, doncs només dos dels
nous fitxatges, Dani Alves i Gerard Piqué, a part de Sergio Busquets, ascendit
del filial, van ser ser titulars amb assiduïtat.
Finalment, sembla que Valverde té pensat incorporar definitivament
el recentment renovat Leo Messi al centre del camp, que podria ser compensat
amb la força i múscul del brasiler Paulinho Bezerra, si finalment arriba al
Camp Nou, i el fet de situar un tercer davanter més lluitador i agressiu, com
al seu dia ho van ser Samuel Eto’o, Pedro Rodríguez o David Villa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario