Procedent del filial, el lateral dret andalús va ser
ascendit al primer equip del FC Barcelona la temporada 1987 / 1988, una època
molt convulsa i inestable del club, en què per exemple hi va tenir lloc el Motí
de l’Hesperia. Malgrat tot, Cristóbal va oferir un bon rendiment i, en
ocasions, li va arrabassar la titularitat al veterà Gerardo Miranda.
No obstant, el defensa, arran de l’arribada de Johan
Cruyff al lloc d’entrenador, va ser cedit a l’Oviedo i més tard al Logronyès, clubs
on va tenir una excel·lent experiència, fet que va convèncer el preparador
holandès per repescar Cristóbal, que, tanmateix, no va tenir moltes
oportunitats en el seu retorn a la institució blaugrana, doncs Albert Ferrer li
va barrar llavors el pas.
Després de la final de la Copa d’Europa davant el
Sampdoria, en què Parralo va estar a la graderia de Wembley, el futbolista
cordovès va tornar a l’Oviedo i, posteriorment, va formar part de la plantilla
de l’Espanyol, època en què va arribar a la condició d’internacional absolut. Finalment,
va penjar les botes com a integrant de la plantilla del París Saint – Germain.
Amb el conjunt barcelonista, el lateral va aconseguir 1 Lliga, 1 Copa del Rei, 1 Supercopa d'Espanya i 1 Copa d'Europa.
Amb el conjunt barcelonista, el lateral va aconseguir 1 Lliga, 1 Copa del Rei, 1 Supercopa d'Espanya i 1 Copa d'Europa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario