ELS PROTAGONISTES DE WEMBLEY 1992 (14): CARLOS BUSQUETS

Quan Johan Cruyff va arribar l’any 1988 a la banqueta del Camp Nou, va marxar el llegendari i ja desaparegut porter Javier Urruti, que va ser substituït per Juan Carlos Unzué, que es va convertir en suplent d’Andoni Zubizarreta. Quan l’arquer navarrès, dos anys més tard, va marxar al Sevilla, Cruyff va ascendir Carlos Busquets del Barça Atlètic.

Busquets era un porter bastant estrany i peculiar: en primer lloc, actuava amb un xandall llarg; en segon lloc, jugava millor amb els peus que amb les mans, i, en tercer lloc, era capaç de salvar gols cantats, però igualment encaixar-ne en accions aparentment senzilles. Algú va arribar a dir que semblava més un porter d’handbol que de futbol.

Després de la marxa de Zubizarreta l’any 1994, Cruyff va fitxar Julen Lopetegi i va pujar del filial el seu gendre Jesús Mariano Angoy, però Busquets va ser normalment titular en els últims dos anys del tècnic holandès al FC Barcelona, doncs l’actual seleccionador espanyol no va poder suportar la pressió del Cam Nou.

La marxa de Cruyff i els fitxatges de Vítor Baia, primer, i Ruud Hesp, més tard, li van arrabassar la titularitat a Busquets, que va tenir una relació complicada amb Louis van Gaal. Després de la retirada, Carlos, pare de Sergio, l’actual migcentre del Barça i la selecció espanyola, ha exercit de tècnic de porters al club barcelonista.

Com a porter blaugrana va guanyar 4 Lligues, 2 Copes del Rei, 4 Supercopes d'Espanya, 1 Copa d'Europa, 1 Recopa i 2 Supercopes d'Europa.