Després del triomf a la final de la Champions League a
París, partit en què Ronaldinho ja no va estar massa fi, el Gaucho va disputar
el seu segon Mundial a Alemanya, on va tenir, com la resta del seus companys de
la Canarinha, un rendiment molt decebedor. Allò va ser l’inici d’una llarga i
profunda decadència.
La campanya 2006 / 2007 que va realitzar Ronaldinho va
ser nefasta, i no només sobre el terreny de joc, sinó també durant els
entrenaments, quan se’n perdia un munt i es quedava reclòs al gimnàs (s’ha
comentat alguna vegada que per reposar després de nits molt intenses i mogudes)
o en el seu temps lliure, quan anava de festa en festa i no feia la vida més
idònia per a un esportista professional. De sobte, aquell futbolista capaç de
driblar qualsevol defensa, ja no s'ananava de ningú i només feia gols
a pilota aturada.
Joan Laporta va pensar seriosament traspassar
Ronaldinho durant l’estiu de l’any 2007, però, segurament per tot allò que
havia fet durant les seves tres primeres temporades al Camp Nou, va decidir
donar-li una nova oportunitat. Tanmateix, i a pesar que el president va
amenaçar amb sancions, mitjançant la confecció d’un misteriós codi intern, el
mitja punta brasiler va seguir amb la meixa tònica i l’estiu de l’any 2008, el
mateix de la moció de censura contra Jan i el de l’arribada de Pep Guardiola a
la banqueta barcelonista, Rony va ser fitxat pel Milan.
Poc, molt poc, es pot dir de la trajectòria posterior
de Ronaldinho després de la seva estància al Camp Nou, en què va jugar, com ja
s’ha indicat, al Milan, que aleshores començava la seva crisi; Flamengo, Atlético Mineiro, amb el qual va guanyar una Copa Libertadores; el Querétaro
mexicà i Fluminense.
A la foto, durant la seva etapa al Milan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario