És molt difícil dir qui ha estat el millor jugador de
la història d’un club, així com el millor porter, defensa, centrecampista o
davanter, doncs és molt complicat comparar diferents èpoques del futbol.
Pel que fa a la demarcació de porter, el FC Barcelona n’ha
tingut grans especialistes, com Ricardo Zamora, encara que el Diví va estar poc
temps a l’entitat; Ferenc Platko, a qui Rafael Alberti va dedicar un
poema; el mític Antoni Ramallets,
Salvador Sadurní, l’estimat Javier Urruti o Andoni Zubizarreta. Tanmateix,
molts opinen que Víctor Valdés, que fa pocs dies va anunciar la seva retirada,
ha estat el millor, encara que Marc André ter Stegen, si continua amb el seu
actual rendiment, el podria superar.
Els orígens de Valdés no van ser senzills, doncs, després
de debutar a primera divisió amb Louis van Gaal, quan l’entrenador holandès el
va tornar al filial, es va rebel·lar, negant-se a actuar de nou amb el conjunt
B. Posteriorment, Radomir Antic i Frank Rijkaard el van convocar de nou per al
primer equip, però va tenir certs problemes amb el sempre exigent públic del
Camp Nou, circumstància que va superar gràcies a la seva principal virtut: el
caràcter.
En la carrera del meta de Gavà hi va haver un abans i
un després de la final de la Champions League disputada l’any 2006 a l’estadi
Saint – Denis de París, que el Barça li va guanyar a l’Arsenal. Valdés va
realitzar un partit excel·lent i va salvar vàries ocasions de gol dels atacants
del conjunt anglès, entre ells les del seu futur company Thierry Henry.
Posteriorment, Víctor va ser un dels homes clau del
gran Barça de Pep Guardiola, sens dubte, un dels millors blocs de la història
del futbol, i va continuar sent important en l’accidentada etapa del
desaparegut Tito Vilanova, però, en la campanya de Gerardo Tata Martino, l’arquer
de Gavà va anunciar la seva marxa del club català, poc abans de patir una
gravíssima lesió en un matx al Camp Nou contra el Celta. Valdés va assolir amb
el Barça 6 campionats de Lliga, 2 Copes del Rei, 6 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues
de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs.
Després de la seva lesió, el Mònaco, amb qui havia
arribat a un acord, va trencar el pacte i va fitxar al cap d’un mesos pel
Manchester United, on va jugar molt poc i va tenir de nou problemes amb Van Gaal.
El club anglès el va cedir a l’Standard de Lieja, amb el qual va guanyar una
Copa belga, i va acabar la seva carrera esportiva al Middlesbrough, amb qui no
va poder evitar el descens de categoria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario