lunes, 10 de diciembre de 2018

LES QUATRE GRANS ETAPES DE JOSEP LLUÍS NÚÑEZ COM A PRESIDENT DEL FC BARCELONA (2): LA GRAN CRISI













Després del títol de Lliga conquistat l’any 1985, el gran objectiu de Josep Lluís Núñez era la consecució de la Copa d’Europa, la gran assignatura pendent del club català, doncs mai l’havia guanyat i tan sols n’havia disputat una final, en el llunyà any 1961, quan el bloc blaugrana va perdre davant el Benfica a l’estadi Wandkorf de Berna.

El grup de Venables anava pel bon camí per aconseguir-ho i, després d’eliminar l’Sparta de Praga, el Porto, el vigent campió Juventus i, en una èpica remuntada, el Göteborg, el Barça es va plantar a la final, que havia de disputar a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla contra un rival modest i assequible: l’Steaua de Bucarest.

No obstant, un Barça poruc i excessivament superat per la pressió, va acabar perdent aquella final a la tanda de penals, en un matx en què l’equip de Venables va ser incapaç de marcar cap gol en 90 minuts de temps reglamentat, en 30 de pròrroga i en quatre llançaments des dels 11 metres. Aquella derrota consta en la història del club com una de les nits més negres, decebedores i desgraciades.

Arran del desastre del Sánchez Pizjuán, es va iniciar una gravíssima crisi al FC Barcelona que va afectar tant la part esportiva com també el basant social. Per començar, Núñez va apartar de l’equip Bernd Schuster, que, després de ser substituït a la final de Sevilla, va abandonar l’estadi andalús sense esperar el desenllaç del matx, sent després el president denunciat pel jugador alemany, el qual, anys més tard, ha mantingut unes cordials relacions amb l’empresari i la seva Esposa Maria Lluïsa Navarro.

En aquell període, el constructor va observar igualment com li apareixia, per primer cop durant la seva presidència, un important grup opositor, on es podia entreveure la figura del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que va tenir un mandat pràcticament paral·lel al de Núñez al Barça. L’ombra del polític va ser evident si tenim en compte que un convergent com Sixte Cambra, molt proper a Marta Ferrusola, esposa de Pujol, es presentaria més tard a les eleccions per intentar derrotar Núñez.  

Per empitjorar-ho tot, la temporada 1987 / 1988 va ser un autèntic desastre, doncs el Barça va fer un campionat de Lliga horrible, en què només va poder acabar en sisena posició. Núñez, que ja havia aprés la lliçó que s’havia de tenir paciència amb els entrenadors, de fet des de l’etapa de César Luis Menotti, va veure’s obligat a destituir Venables i amb el seu substitut, el madrileny Luis Aragonés, es va poder almenys guanyar la Copa del Rei i salvar la classificació europea.

Tanmateix, el pitjor de tot estava per arribar: poc més tard de la consecució de la Copa del Rei, la quasi totalitat de la plantilla blaugrana es va reunir i amotinar a l’hotel Hesperia per demanar la dimissió de Núñez. No obstant, i en un moment molt delicat, l’afecció es va situar a favor del president, que molt hàbil, va fitxar Johan Cruyff, l’entrenador preferit de l’oposició, i després de realitzar una gran i profunda reconversió del vestidor del Camp Nou, tots dos es van centrar en la construcció d’un nou equip, que desembocaria en l’inoblidable Dream Team.  

A la foto, una acció de la final de la Copa d’Europa de 1986.

No hay comentarios: