Malgrat que el Barça de Johan Cruyff, entre les
temporades 1990 / 1991 i 1993 / 1994, va marcar una era en la història del FC
Barcelona, i de certa manera també del futbol espanyol i europeu, els inicis
del tècnic holandès al Camp Nou no van ser gens fàcils, doncs durant les dues
primeres campanyes, el conjunt català només va poder guanyar una Recopa i una
Copa del Rei, mentre els visionaris mètodes de Cruyff, com jugar amb una
defensa de tres, efectuar continuades rotacions o situar davanters centre com
Gary Lineker d’extrems, no van acabar de ser assimilats per l’afecció i part de
la premsa.
En aquell punt, Josep Lluís Núñez va demostrar una
gran paciència amb Cruyff, al qual va mantenir al seu lloc malgrat les moltes
pressions que va rebre per destituir-lo, encara que, segons les opinions quasi
unànimes, el mite holandès es jugava la continuïtat en la final de la Copa del
Rei de l’any 1990, que el Barça li va guanyar al Real Madrid al llavors
anomenat estadi Luis Casanova de València. Segons molts experts, i jo hi estic
d’acord, aquell títol va canviar la història del futbol espanyol.
Des de 1991 al 1994, el bloc de Cruyff, el Dream Team,
va conquistar quatre Lligues, totes elles de forma consecutiva; tres Supercopes
d’Espanya, una Supercopa d’Europa i una Copa d’Europa, per la qual cosa,
l’entitat catalana aprovava la seva assignatura pendent, després de superar el
Sampdoria a l’antic estadi londinenc de Wembley, gràcies a un gran gol de
Koeman a la pròrroga.
El Dream Team, un dels equips que millor futbol ha
mostrat en les darreres tres dècades, va comptar amb històrics futbolistes com
Andoni Zubizarreta, Carlos Busquets, Albert Ferrer, Sergi Barjuan, José Ramón
Alexanko, Ronald Koeman, Pep Guardiola, Eusebio Sacristán, Guillermo Amor, José
Mari Bakero, Michael Laudrup, Jon Andoni Goikoetxea, Txiki Begiristáin, Hristo
Stoitxkov, Julio Salinas o Romário da Souza.
Si aquell fantàstic equip va néixer una nit de 1990 a
València, va desaparèixer un trist vespre de 1994 a Atenes, quan el grup de
Cruyff va ser derrotat, golejat i humiliat pel Milan (4–0) a l’estadi Olímpic
de la capital grega, en la final de la Lliga de Campions. L’entrenador holandès
va romandre dos anys més a la banqueta del Camp Nou, però els resultats van ser
negatius, el joc va minvar de forma clara i notòria i el tècnic neerlandès va
efectuar llavors fitxatges molt estranys i desconcertants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario