Malgrat que Johan Cruyff ha estat el meu gran ídol
històric, juntament amb el músic John Lennon, he de reconèixer que, durant els
seus dos últims anys com a entrenador barcelonista, el mite holandès va portar
a terme accions per potser merèixer ser cessat, sobretot perquè va realitzar una sèrie
de fitxatges inexplicables, però en el moment de destituir el tècnic, Josep
Lluís Núñez, que molt probablement tenia raó en el fons, es va equivocar
totalment en la forma.
Quan encara no havia finalitzat la temporada i restaven
dues jornades per al final del campionat de Lliga, sense donar la cara, doncs
va enviar com a emissari el vicepresident Joan Gaspart, Núñez va decidir cessar
Cruyff, provocant una autèntica crisi social entre defensors del president i
l’entrenador, els anomenats nuñistes i cruyffistes, enfrontament que ha arribat
fins els nostres dies.
Per aguantar el xàfec que s’entreveia, el constructor
va optar per fitxar un home de l’experiència i veterania de l’entrenador anglès
Bobby Robson, que va haver de patir tota classe d’improperis, quan fins i tot
es va insinuar que bevia massa alcohol. El preparador britànic, que va tenir
com a principal col·laborador un jove José Mourinho i va comptar amb un
sensacional Ronaldo da Lima, va guanyar la Copa del Rei, la Supercopa d’Espanya
i la Recopa, però va fallar en el campionat de Lliga.
Seguidament, Núñez va contractar un compatriota de Cruyff,
Louis van Gaal, que havia portat a terme una etapa magistral amb l’Ajax
d’Amsterdam, amb el qual, per exemple, va conquistar la Lliga de Campions de
1995. Per si l’ambient no era prou tòxic, el caràcter de Van Gaal, que es va
enfrontar a part de la premsa barcelonina, va empitjorar encara més el ja de
per sí complicat entorn del Camp Nou. Durant la primera campanya amb el tècnic
neerlandès, la plataforma opositora l’Elefant Blau, liderada per un jove
advocat anomenat Joan Laporta, va presentar una moció de censura contra el
president, que aquest va poder superar.
El tarannà de Van Gaal també va acabar xocant al
vestidor i l’entrenador neerlandès va estar molt a prop del cessament a
començaments de la seva segona campanya al Camp Nou (el va salvar un gol d’un
joveníssim Xavi Hernández a l’estadi Zorrilla de Valladolid), però el tècnic,
finalment, va estar tres temporades senceres en la seva primera etapa a la
institució catalana, en la qual va assolir dues Lligues, una Copa del Rei i una
Supercopa d’Europa, aconseguint el primer doblet Lliga / Copa des del remot
any 1959.
Tanmateix, Van Gaal va fallar estrepitosament a la
Lliga de Campions (en les seves dues primeres campanyes no va poder superar la
fase de grups), en un període en què l’etern rival, el Real Madrid va
conquistar-la en dues ocasions. Igualment, el fet d’omplir el vestidor
barcelonista de compatriotes (Ruud Hesp, Michael Reiziger, Winston Bogarde,
Frank de Boer, Ronald de Boer, Philip Cocu, Bodo Zenden i Patrick Kluivert, als
quals s’hi hauria d’afegir el finlandès Jari Litmanen, un producte de la
pedrera de l’Ajax) no va agradar l’afecció blaugrana.
Després d’una dolorosa eliminació a les semifinals de
la Champions League contra el València, que va provocar una gran mocadorada al
Camp Nou, Núñez, després de 22 anys ostentant el càrrec, va presentar la seva
dimissió i, poc més tard, ho va fer també Van Gaal, que, tanmateix, tornaria a
la banqueta blaugrana dos anys després.
A la foto, Núñez i Van Gaal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario