EL BARÇA QUE PODRIA VENIR

Després de la realització d’alguns fitxatges que semblaven trobar-se als antípodes del sistema, com els d’André Gomes, Paco Alcácer, Paulinho Ferreira, Yerry Mina o el més recent d’Arturo Vidal, per fi, han calgut molts anys, sembla ser que, tant el president Josep Maria Bartomeu com el mànager general Pep Segura, s’han donat compte que el millor camí que ha de seguir el FC Barcelona és el de recuperar plenament la filosofia que fa unes tres dècades Johan Cruyff va instaurar al Camp Nou.

He de reconèixer, però, que a Bartomeu, el fet d’allunyar-se de l’ADN Barça, no l’ha perjudicat en excés, doncs, des de què va ser proclamat l’any 2014 màxim mandatari de la societat catalana, després de la dimissió de Sandro Rosell, el club blaugrana ha guanyat tres campionats de Lliga, quatre Copes del Rei, dues Supercopes d’Espanya, una Lliga de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs, amb el triplet Lliga / Copa / Champions de l’any 2015 amb Luis Enrique Martínez.

No obstant, aquest Barça dels darrers anys, els dirigits per Gerardo Martino, Luis Enrique i Ernesto Valverde, tot i que ha tingut fases de bon futbol, sobretot durant la primera campanya del tècnic asturià, la del triplet, no ha seduït tant ni ha estat l’admiració del món sencer pel seu joc, com ho van constituir els blocs al seu dia preparats per Johan Cruyff i Pep Guardiola, o fins i tot el que va entrenar Frank Rijkaard durant els millors moments de Ronaldinho de Assis, sense oblidar que el conjunt barcelonista ha estat eliminat quatre vegades els últims cinc anys als quarts de final de la Lliga de Campions, edicions que ha assolit sempre el Real Madrid, l’etern rival.

Sembla que el punt de partida del canvi d’orientació, o del retorn a les essències, va tenir lloc amb el fitxatge l’estiu passat del jove centrecampista brasiler Arthur Melo, un èxit que cal assignar al ja exsecretari tècnic del club Robert Fernández, sensació que s’ha incrementat amb l’ascens al primer equip del migcampista maresmenc Carles Aleñà i amb les contractacions del central francès Jean – Clair Todibo i, molt especialment, del migcentre holandès Frenkie de Jong (foto), encara que, per ser justos, abans ja s'havien portat a terme operacions fidels a la tradició com la del porter alemany Marc André ter Stegen, un gran encert d’Andoni Zubizarreta, un altre secretari tècnic acomiadat, o del defensa francès Samuel Umtiti.

Somniar és gratis i ara m’imagino un centre del camp del futur format per Arthur, De Jong i Aleñà, amb l’aportació del jove Ricky Puig, que pugui recordar al que amb Cruyff van integrar homes com Eusebio Sacristán, Guardiola, José Mari Bakero i Guillermo Amor, o amb el mateix Guardiola, l’inoblidable terna composta per Xavi Hernández, Sergio Busquets i Andrés Iniesta, molt probablement la millor de la història del club.