JOAN OLIVER

Sempre he considerat Joan Laporta, i d'exemples en aquest bloc n’hi ha un munt, un extraordinari president del FC Barcelona, però, durant els últims anys del seu mandat, quan ja no comptava amb històrics directius com Ferran Soriano o Marc Ingla, es va ajuntar a persones que, personalment, mai vaig considerar les més adients: el prestigiós economista Xavier Sala Martín i l’empresari Joan Oliver, que havia estat també director de TV3.

Pel que fa a Oliver, sempre vaig pensar d’ell, després d’escoltar-lo en alguna tertúlia esportiva a la ràdio, que es tractava d’una persona altiva, amb alguns aires de superioritat i a qui li agradava vacil·lar amb gent que presentava postures amb les quals sentia certa adversitat. Oliver va ser, per exemple, durant la seva època de director general del club català, el responsable de l’espionatge que van patir alguns personatges de l’entorn barcelonista, entre els quals es trobaven membres de la junta com Rafa Yuste.

Més tard, l’empresari català es va convertir en el propietari del CF Reus Deportiu, entitat que, per primer cop en la seva història, va aconseguir l’ascens a segona divisió A. Tanmateix, són conegudes llavors les friccions entre Oliver i l’ajuntament de la capital del Baix Camp, en què aquell fins i tot va amenaçar el consistori en emportar-se el club roig-i-negre a la localitat de Riudoms, on pensava construir-hi un estadi.

Uns anys més tard, malgrat tot, el Reus ha acabat arruïnat i enfonsat, amb un munt de jugadors de l’entitat que han marxat del club i amb aquest, malgrat ser comprat per uns empresaris nord-americans (potser massa tard), expulsat durant tres anys per la Lliga de Futbol Professional, decisió que la institució catalana ha apel·lat davant el Tribunal d’Arbitratge.