Moltes persones, i entre les quals m’hi trobo jo,
pensen que l’actual, la seva segona campanya coma entrenador del FC Barcelona,
podria ser l’última temporada com a tècnic al Camp Nou d’Ernesto Valverde.
No vull desmerèixer, perquè seria molt injust, tot el
què ha aconseguit el preparador extremeny com a entrenador del club català, i
el que encara pot assolir en aquest segon exercici, doncs la temporada anterior
va conquistar el doblet Lliga / Copa del Rei i va mantenir el bloc blaugrana
imbatut durant 37 jornades del torneig de la regularitat i tot això després de
superar un munt d’obstacles com la marxa de Neymar da Silva, el repàs d’un Real
Madrid molt superior a la Supercopa, la ineficàcia de la direcció tècnica
durant el mercat estival, les lesions d’Ousmane Dembélé o els dies més crítics
del procés sobiranista de Catalunya.
Tanmateix no considero Valverde, com tampoc abans Luis
Enrique Martínez, i a diferència de Pep Guardiola o el finat Tito Vilanova, un
entrenador de club, tal com ha demostrat abastament donant escassos minuts a
fitxatges de la direcció tècnica, com el colombià Yerry Mina o el brasiler
Malcom, o exigir un central com Jeison Murillo de forma unilateral, sense
oblidar el poc que compta amb els joves del filial.
Penso que el Barça necessita un tècnic fidel a la
ideologia del club, el qual, això sí, només faltaria, pugui aportar decisions
pròpies, però que sigui lleial a la direcció esportiva de la societat, així com també
a la filosofia de l’entitat. Per cert, la meva preferència seria Xavi Hernández
(foto).
No hay comentarios:
Publicar un comentario