Tenia només vuit anys i crec recordar que va ser el
primer partit de futbol que vaig presenciar per televisió: es tractava de la
final de Copa, llavors tristament coneguda com del Generalísimo, de la
temporada 1970 / 1971, jugada entre FC Barcelona i València CF. Va ser un matx,
disputat al Santiago Bernabéu de Madrid, vibrant i molt emocionant, que va acabar
amb el triomf blaugrana per 4 a 3.
Poques setmanes abans d’aquella final, hi va tenir
lloc una rocambolesca última jornada del campionat de Lliga: tres clubs, els
mateixos València i Barça, a més de l’Atlético de Madrid, van arribar-hi amb
possibilitats de conquistar el títol. Els llevantins, en una època en què no
era obligatori que els enfrontaments es disputessin a la mateixa hora, van
jugar abans i van perdre al desaparegut estadi de Sarrià contra el RCD
Espanyol, resultat que permetia al vencedor del matx del Vicente Calderón, entre
Atlético i Barça, guanyar la lliga, però van empatar i el torneig se’l va
endur... el València.
El conjunt valencianista, que entrenava el mític
Alfredo di Stefano, es va avançar mitjançant dos gols de José Claramunt i
Paquito García i tot presagiava que guanyaria el doblet, però els catalans, que
dirigia el tècnic anglès Vic Buckingham, van reaccionar al segon temps i van
remuntar amb una anotació de Josep Fuster i dues de Pedro María Zabalza, abans
que Óscar Valdez igualés el xoc i forcés la pròrroga. En el temps suplementari
hi va haver un heroi inesperat, l’aleshores jove promesa de la pedrera Ramon
Alfonseda, que en una acció extraordinària, va marcar el quart gol del bloc
blaugrana i va donar-li la Copa, la qual va recollir el capità Joaquim Rifé.
Malgrat el títol, en una etapa de la seva història que
el Barça no n’acostumava a guanyar molts, després d’aquella final, Buckingham
va deixar el seu lloc a l’entrenador holandès Marinus Michels, que acabava
d’assolir la Copa d’Europa amb l’Ajax d’Amsterdam.
A la foto, la formació titular del Barça en aquella
final: a dalt, d’esquerra a dreta, Reina, Rifé, Gallego, Eladio, Torres i
Costas; ajupis, també d’esquerra a dreta, Rexach, Marcial, Dueñas, Zabalza i
Asensi. Fuster i Alfonseda van entrar des de la banqueta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario