Algú podria considerar que exagero, però crec que
Gerard Piqué (foto), el central català del FC Barcelona, ha entrat al cim de
mites de la seva demarcació, on fins ara potser només es trobaven dues
llegendes de la història del futbol: l’alemany Franz Beckenbauer i l’italià
Franco Baresi.
No vaig tenir l’oportunitat de veure abastament jugar
Beckenbauer, però si recordo perfectament que, només durant la primera meitat
de la dècada dels 70, va guanyar tres Copes d’Europa consecutives amb el Bayern
de Munic, una Eurocopa i un Mundial amb Alemanya i dues Pilotes d’Or, un trofeu
que en escasses ocasions han assolit defenses i només ell dues vegades. Conegut
com el Kaiser, el central bavarès, com posteriorment farien Lothar Matthäuss i
Matthias Sammer, va iniciar la seva carrera com a centrecampista, però va
reciclar-se més tard com a defensa, on va donar el millor de sí. Entre les
seves principals virtuts cal destacar l’elegància, una gran qualitat tècnica,
una personalitat extraordinària, esperit de lideratge i la capacitat de fer millors els seus
companys, doncs la seva parella de línia, tant al Bayern com amb la selecció
germànica, Hans – Georg Schwarzenbeck, va declarar una vegada que li hagués
estat impossible ser futbolista sense la presència de Franz.
Pel contrari, si que vaig tenir l’oportunitat de
seguir plenament la trajectòria del central italià Baresi, que va ser un dels
homes destacats del millor AC Milan de la història, el que van entrenar
llegendaris entrenadors com Arrigo Sacchi i Fabio Capello. Amb el club llombard
va conquistar, per exemple, tres Copes d’Europa i amb la selecció italiana va
assolir el Mundial d’Espanya de 1982, encara que el seu concurs no va ser massa
important ni rellevant i, ja com un dels homes forts de l’Squadra Azzurra, va
jugar la final de la Copa del Món d’Estats Units 1994, quan Itàlia va perdre la final contra
Brasil als penals. Com Beckenbauer, Baresi va destacar per l’elegància, la
personalitat i la capacitat de lideratge, formant, tant amb el seu equip com
amb el combinat nacional, una línia defensiva inoblidable amb Mauro Tassotti,
Alessandro Costacurta i Paolo Maldini, un altre mite del futbol italià.
Piqué està disputant en aquest exercici la seva onzena
temporada al primer equip del FC Barcelona i ha estat més de 100 cops
internacionals amb Espanya, de la qual es va retirar després del passat Mundial
de Rússia. El defensa barceloní compta amb un brillantíssim palmarès, en què hi
consten set campionats de Lliga, sis Copes del Rei, set Supercopes d’Espanya,
tres Lligues de Campions, tres Supercopes d’Europa, tres Mundials de Clubs, una
Eurocopa i una Copa del Món. El central català s’ha significat, al llarg de la
seva carrera, per una gran personalitat, dins i fora del camp; una depurada
tècnica i una extraordinària capacitat de col·locació, que ha compensat
perfectament la seva lògica manca de velocitat, doncs es tracta d’un futbolista
molt corpulent. Al Barça ha coincidit
amb altres centrals com Carles Puyol, Rafa Márquez, Javier Mascherano, Samuel
Umtiti i Clement Lenglet i, a la selecció, amb el mateix Puyol, a qui podríem
considerar el seu mestre, i Sergio Ramos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario