Jo crec que tant Neymar com el seu pare s’han penedit
un munt de vegades d’aquella decisió que van prendre l’estiu de 2017, quan van
decidir deixar el FC Barcelona i fitxar pel París Saint – Germain (PSG).
Des què el brasiler va arribar al Parc dels
Prínceps, el PSG ha guanyat la quasi totalitat dels títols locals, però el club
francès ha fallat estrepitosament a Europa, en què no ha pogut superar els
vuitens de final, arran de les eliminacions davant el Real Madrid l’any passat
i el Manchester United aquesta temporada.
Segons algunes fonts, Neymar ha intentat tornar al
Camp Nou, escenari que va deixar perquè tant ell com el seu progenitor pensaven
que mai es convertiria en el millor futbolista del món sota l’ombra de Leo
Messi, però el cert és que el crack brasiler, des què va abandonar
Barcelona, ha baixat de forma vertiginosa el seu prestigi, molt minvat arran
del mal Mundial de Rússia, l’escassa competivitat de la Ligue 1 i per les
continuades lesions que ha sofert els últims dos anys.
Pel contrari, la institució catalana penso que ha
tingut una enorme fortuna perquè, sense oblidar la gran suma d’euros que va
obtenir amb el traspàs, que continua sent el més car de la història, s’ha
estalviat un jugador caracteritzat per un perillós estancament i amb uns actes
molt allunyats de la disciplina adient que hauria de tenir un futbolista
professional, ja que continua sent un gran amant de les festes, algunes d’elles
extremadament horteres.
La taula de salvació que pot tenir ara Neymar és la
gran necessitat que té el president del Real Madrid, Florentino Pérez, de
fitxar un crack que il·lusioni una parròquia blanca actualment molt
desencantada i és que el màxim mandatari madridista encara no ha oblidat com el
Barça de Sandro Rosell al seu dia li va arrabassar l’estrella brasilera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario