Ja han passat nou lustres de la consecució del
campionat de Lliga 1973 / 1974 per part del FC Barcelona, el qual va arribar 14
anys després de l’últim títol i no se’n tornaria a guanyar cap fins 11 anys més
tard. Per tant, va ser un èxit molt aïllat, un oasi enmig d’una prolongada i
penosa travessia pel desert.
Quan el Barça va conquistar la Lliga 1959 / 1960, es
trobava en un dels moments àlgids de la seva història, doncs aquell havia estat
el seu segon campionat consecutiu, havia aconseguit aquella temporada el doblet,
comptava amb un entrenador del prestigi d’Helenio Herrera i a la seva plantilla
hi brillaven futbolistes com Antoni Ramallets, Laszlo Kubala o Luis Suárez. Fins
i tot, encara que sense Herrera a la banqueta, el conjunt blaugrana va jugar un
any després la final de la Copa d’Europa, la qual va perdre a Berna contra el
Benfica.
Tanmateix, vàries causes van contribuir a canviar el
rumb de la història: a part de la destitució d’Helenio, un tècnic tan genial
com polèmic, homes com Ramallets o Kubala eren ja molt veterans i tenien a prop
la retirada, la societat va acabar arruïnada arran de la construcció del
majestuós Camp Nou i això últim va portar a la venda de l’únic Pilota d’Or
espanyol de la història, el gallec Suárez, que va ser traspassat a l’Inter de
Milà, l’esquadra que precisament dirigia Herrera i que es va proclamar poc més
tard doble campiona europea.
En resum, des del 1961 fins el 1973, el club català no
va assolir cap Lliga i només va ser capaç de conquistar tres Copes (1963, 1968
i 1971) i una Copa de Fires (1966), un balanç que hauríem d’anar recordant els
barcelonistes quan ens queixem que l’equip d’Ernesto Valverde només ha obtingut
el campionat de la regularitat en aquests últims mesos de competició.
L’any 1973, el president Agustí Montal va fitxar el
millor futbolista mundial de l’època, l’holandès Johan Cruyff, i el davanter
neerlandès va ser el gran artífex del títol de Lliga aconseguit l’any 1974, en
un campionat en què el Barça va vèncer el Real Madrid al Santiago Bernabéu per
un espectacular 0 a 5 i en el qual es va proclamar campió quan encara restaven
cinc jornades per al final de la competició.
Però com deia en el títol d’aquest article, aquell torneig de Lliga va ser simplement un oasi enmig del desert i els catalans no es
tornarien a proclamar campions fins l’any 1985, encara que el club
va engrandir el seu palmarès de manera més assídua i continuada, sobretot a
partir de l’arribada de Josep Lluís Núñez a la presidència de la institució,
amb tres Copes del Rei (1978, 1981 i 1983), una Supercopa d’Espanya (1983), una
Copa de la Lliga (1983) i dues Recopes (1979 i 1982).
A la foto, d’esquerra a dreta, Johan Cruyff, Marinus Michels i Carles Rexach.
No hay comentarios:
Publicar un comentario