Històricament, al Real Madrid li han anat força bé un
tipus d’entrenadors considerats poc rígids i que han donat cert marge de
maniobra a la plantilla, com han estat els casos de tècnics com Miguel Muñoz,
Luis Molowny, Leo Beenhacker, Vicente del Bosque o Carlo Ancelotti. Pel
contrari, preparadors amb molta personalitat o altament intervencionistes, com
John Toshack, José Antonio Camacho o José Mourinho (podríem dir que Zinedine
Zidane n’ha estat l’excepció) han tingut bastants problemes.
Però quan això ha succeït al FC Barcelona, normalment
les coses no han sortit bé o almenys no de forma tan positiva com seria d’esperar.
Es podria afirmar que, de la mateixa manera que el Real Madrid és capaç de
guanyar la Lliga de Campions en una temporada, en línies generals, discreta i
irregular, en canvi, pel contrari, no succeeix aquest fet amb el Barça, club que tampoc acaba de respondre quan els jugadors manen més, aparentment, que el
seu entrenador.
Si ens fixem en la història de la institució
barcelonista, podem observar com preparadors amb una personalitat molt
contrastada, com Helenio Herrera, Johan Cruyff, Pep Guardiola o Luis Enrique
Martínez, han triomfat plenament al Camp Nou, mentre Marinus Michels o Louis
van Gaal, tot i que amb una trajectòria força irregular, també van tenir els
seus períodes d’èxit. Potser l’única excepció en aquest sentit hagi estat Hennes
Weisweiler, que es va enfrontar al Cruyff futbolista i, evidentment, aquell fet
va suposar la seva destitució.
Pel contrari, entrenadors tous i permissius, com
Carles Rexach o, més recentment, Gerardo Tata Martino no han tingut massa sort en les seves experiències al club català, encara que un home d’aquestes
característiques, com va ser el cas de Frank Rijkaard, va tenir un període
excel·lent com a entrenador blaugrana, el que va coincidir amb un ajudant
enèrgic com Henk ten Cate, però tots recordem com va acabar aquella etapa, ja
sense el seu segon, quan els futbolistes van optar per l’autocomplaença i la
manca de compromís.
Actualment, el Barça no només compta amb un entrenador
que pot tenir la consideració de flexible, com és el cas d’Ernesto Valverde,
sinó també amb un president, Josep Maria Bartomeu, amb aquest tarannà, mentre
que sembla que ningú dubta que és el vestidor qui pren moltes i importants
decisions, sobretot pel que fa a jugadors com Gerard Piqué, Jordi Alba, Sergio
Busquets, Luis Suárez i, sobretot, Leo Messi, que el fet de ser el millor
futbolista del món i de la història no hauria de significar que fos el
principal responsable d’algunes de les accions que porta a terme el club.
A la foto, i d’esquerra a dreta, els capitans
barcelonistes Messi, Busquets, Piqué i Sergi Roberto.
No hay comentarios:
Publicar un comentario