DOS SOTS-CAMPIONS MOLT RECORDATS

Moltes vegades he sentit a dir, i amb fa bastanta ràbia, que la història del futbol només se’n recorda dels campions. Doncs no, també ho fa dels sots-campions i, en algunes ocasions, aquests fins i tot són més recordats que els vencedors, tal com ho demostren els segons llocs mundials d’Hongria el 1954 i d’holanda el 1974, dels quals aquest any se'n compleixen 65 i 45 anys respectivament.

Hongria va marcar una trajectòria magnífica durant la dècada dels anys 50 i aquell conjunt està considerat un dels equips que millor futbol ha practicat en la història del futbol. L’any 1952 va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Hèlsinki i posteriorment, en matx de caràcter amistós, va humiliar a l’estadi de Wembley Anglaterra, a qui va vèncer per un espectacular 3 a 7.

El combinat magiar, com no podia ser d’una altra manera, es va presentar l’any 1954 a la Copa del Món de Suïssa com a gran favorit i així ho va anar demostrant en terres helvètiques fins a la final, que va disputar a l’estadi Wandkorf de Berna contra Alemanya Occidental, esquadra a la qual havia derrotat per un contundent 8 a 3 a la fase de grups. No obstant, i malgrat avançar-se molt aviat amb dos gols, els germànics van remuntar i van superar el seu rival per 3 a 2, en una de les grans sorpreses, en aquest cas bastant incomprensible, de la història d’aquest esport.

Aquell extraordinari bloc, que va dirigir Gusztav Sebes, comptava amb llegendaris futbolistes com Nandor Hidegkuti, Ferenc Puskas, Zoltan Czibor o Sandor Kocsis, però la repressió soviètica a la revolta de 1956 va significar el seu final, ja que va provocar l’emigració de grans figures magiars, fitxant Puskas pel Real Madrid i Czibor, Kocsis i Laszlo Kubala, que no va estar present en aquell Mundial, pel FC Barcelona.

Abans de la Copa del Món organitzada a la República Federal d’Alemanya l’any 1974, Holanda va ser una selecció que a penes va fer res de destacat, fins el punt que aquella va ser només la seva segona participació en un Mundial (la primera va tenir lloc en el llunyà torneig celebrat a França l’any 1938). Tanmateix, llavors l’Ajax d’Amsterdam havia conquistat ja les seves primeres tres Copes d’Europa, totes elles consecutives entre 1971 i 1973, avançant-se en aquest cicle el Feyenoord de Rotterdam, que va assolir la competició l’any 1970.

En terres germàniques, el combinat neerlandès, que va practicar un joc atractiu, de toc i combinació i molt ofensiu, l’anomenat aleshores futbol total, molt similar el que realitzava l’Ajax de l’època, va fer un magnífic campionat, però, després d’exhibicions per exemple enfront Uruguai, Argentina o el vigent campió Brasil, va cedir en la final, jugada a l’estadi Olímpic de Munic, davant la sòlida, robusta, equilibrada i física selecció amfitriona.

A les ordres de l’enèrgic Marinus Michels, que llavors complementava la seva tasca de seleccionador holandès amb la d’entrenador del Barça, a l’anomenada Taronja Mecànica (en aquella època es va estrenar el film d’Stanley Kubrick) van brillar homes com Wim Suurbier, Wim Rijsbergen, Ruud Krol, Wim Jansen, Johan Neeskens, Willem Van Hanegem, Arie Haan, Johnny Rep, Rob Rensenbrink o la seva gran estrella Johan Cruyff, en aquell període també integrant de la plantilla barcelonista.

A diferència de l’Hongria de 1954, l’Holanda de 1974 si va tenir continuïtat, doncs quatre anys més tard, al Mundial d’Argentina, va tornar a jugar la final, però de nou es va estavellar davant el conjunt local i, després d’una crisi, l’Oranje va guanyar l’Eurocopa de 1988, en una altre campionat disputat a Alemanya, i, anys més tard, va arribar a les semifinals de les Copes del Món de 1998 i 2016, a França i Brasil respectivament, i va actuar en una nova final a Sud-àfrica 2010, que aquell cop va perdre contra Espanya.

A la foto, una formació d’Holanda l’any 1974.