Després de la seva estranya marxa l’estiu de 2014, en
què ni tan sols es va voler acomiadar de l’afecció al Camp Nou, el que ha estat
un dels millors porters de la història del FC Barcelona (potser el més gran) va
tornar fa unes setmanes a la institució catalana per fer-se càrrec del Juvenil
A.
Valdés va destacar per moltes coses, com per exemple
en l’u contra u davant els davanters rivals i, característica que personalment
sempre he valorat molt en els porters, per l’habilitat en el bloqueig de la
pilota i, d’aquesta manera, no donar opció amb el rebuig a una segona
oportunitat de xut, però, sens dubte, la seva principal virtut va ser comptar
amb una fèrria personalitat.
Quan l’any 1994, després del desastre d’Atenes i en un
dels seus errors més significatius, Johan Cruyff va decidir donar la baixa a
Andoni Zubizarreta, el Barça va patir una llarga travessia pel desert pel que
fa a porters, només amb l’excepció del neerlandès Ruud Hesp, que, malgrat que
quasi ningú el coneixia fora d’Holanda, va donar un notable rendiment. Grans
arquers com Julen Lopetegui, Vítor Baia, potser el cas més clar, o Richard
Dutruel no van poder el seu dia suportar la pressió del Camp Nou.
Valdés va demostrar que estava plenament capacitat per
dominar el sempre terrible entorn barcelonista, mai li van tremolar les cames
quan l’exigent públic de l’estadi va protestar davant els seus errors (la
veritat és que l’afecció va trigar bastant en acceptar el meta de Gavà) i va
fer palesa la seva rebel·lia quan Louis van Gaal, l’home que el va ascendir al
primer equip, va decidir tornar-lo al filial.
Penso que ningú pot dubtar que la millor jornada de
Valdés amb la samarreta del Barça, doncs va suposar clarament un abans i un
després en la seva trajectòria, va ser la portentosa actuació que va portar a
terme en la final de la Champions League de 2006, contra l’Arsenal a l’estadi
de Saint – Denis, en la que va ser la segona Copa d’Europa del club català.
Probablement, de no haver estat per Víctor, el Barça no hagués guanyat aquell
partit.
Tanmateix, el 2014 va ser un any horrorós en la
carrera de Valdés, que va ser un dels homes clau del gran Barça de Pep
Guardiola. El meta de Gavà va decidir no continuar al Camp Nou, però
posteriorment es va lesionar greument i el Mònaco, l’entitat amb qui havia
signat un precontracte, va decidir prescindir dels seus serveis. Seguidament,
va jugar al Manchester United, on va tornar a coincidir amb Van Gaal i al qual
es va tornar a enfrontar; l’Standard de Lieja i el Middlesbrough, club en què
va penjar les botes.
La passada temporada, Víctor va realitzar una extraordinària
tasca als conjunts inferiors de l’entitat madrilenya del Moratalaz i en el
pròxim exercici intentarà reflotar un Juvenil A blaugrana que no va fer una
bona campanya anterior, en el que molts observen que pot ser un camí per
arribar un dia al primer equip i a la banqueta del Camp Nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario