L’ESPERPÈNTIC CAS NEYMAR

Després d’un estiu convuls, en el qual, en algunes ocasions, quasi es va donar per fet el retorn de Neymar al FC Barcelona, el brasiler seguirà un anys més al París Saint – Germain.

Ho dic amb sinceritat, em cau bé Josep Maria Bartomeu, qui amb el pas dels anys s’ha anat distanciant de l’aparent rancor amb Joan Laporta que va caracteritzar el seu antecessor i amic Sandro Rosell, del qual aprofito per comentar que ha estat una autèntica injustícia la seva presó preventiva de gairebé dos anys, per ser finalment declarat innocent de tots els càrrecs pels quals se l’imputava.

Tanmateix, segueixo sense entendre l’obsessió de l’actual màxim mandatari barcelonista de recuperar el davanter brasiler, un home que, ara fa dos anys, va deixar de mala manera el Camp Nou, que va portar el club català als tribunals (encara no ha retirat la denúncia), que ha perdut un enorme prestigi, tant personal com esportiu, des de què va decidir marxar a la capital francesa, i que compta amb un progenitor, futbolísticament parlant, enormement perillós i escassament fiable.

Tanmateix, el pitjor de tot, una vegada iniciat el procés per fitxar Neymar, és que acabi malament i que l’estrella brasilera continuï al Parc dels Prínceps, doncs ara, malgrat que fa uns mesos quasi cap afeccionat del Barça pensava en la necessitat del retorn del futbolista sud-americà, actualment hi ha certa decepció per no haver-se pogut portar a terme la transferència.

Igualment, aquesta dèria per fitxar Neymar ha situat en l’entorn la idea que l’equip blaugrana compta amb una plantilla no prou potent, quan penso que, pel contrari, l’entitat catalana disposa d’un dels millors blocs d’Europa, capaç de lluitar pel títol de la Champions League, competició que, durant els quatre anys de Neymar com a barcelonista, el Barça només va guanyar en una ocasió i que en les altres tres temporades no va poder superar mai els quarts de final.

Es comenta i s’ha apuntat en ocasions que la idea de recuperar Neymar era pràcticament una exigència de Messi a la directiva. De ser cert, caldria recordar que el fet de ser el millor futbolista del món i el més gran de la història no hauria de repercutir en què l'estrella argentina fos qui més mani en la confecció de la plantilla, per davant de la junta, la direcció tècnica o l’entrenador.

A la foto, Neymar i Bartomeu durant els dies feliços al Camp Nou.