Crec que va ser Juan Manuel Asensi, el centrecampista
alacantí que va ser alguns anys capità del FC Barcelona, que va dir al seu dia
que anar a Granada era com anar a la guerra.
Doncs si, aquell Granada dels anys 70 del segle
passat, contra el qual va fer el seu debut oficial amb la samarreta blaugrana
Johan Cruyff, concretament l’any 1973 al Camp Nou, era una esquadra duríssima,
les accions d’alguns dels seus futbolistes, i ara recordo homes com el paraguaià
Pedro Fernández o l’uruguaià Julio Montero Castillo, ratllaven la violència.
L’equip andalús d’aquella època va ser un clàssic de la
primera divisió espanyola, però més tard, durant un temps molt prolongat, que
pràcticament va transcórrer durat les últimes dues dècades del segle XX i la
primera del XXI, l’entitat de los Carmenes va viure una profunda crisi que el
va mantenir moltes campanyes en categories inferiors, fins i tot en el pou de
la segona B.
En aquest segon decenni de l’actual segle, el Granada
ha tornat a tenir importants experiències en la màxima categoria del futbol
espanyol i actualment, després de tornar a primera divisió el passat mes de
juny, està sent la gran revelació del campionat de Lliga, en què, per exemple,
va superar el Barça a los Carmenes i va ostentar el liderat després de la 10a
jornada.
Tot i que la plantilla del club granadí compta amb
futbolistes importants, com el porter portuguès Rui Silva, el central Germán
Sánchez, el veterà centrecampista francès Maxime Gonalons o l’experimentat
davanter Roberto Soldado, tothom sembla estar d’acord que l’actual període de
glòria que viu l’entitat andalusa té com a gran responsable el jove entrenador gallec
Diego Martínez (foto), a qui molts veuen com un dels millors tècnics espanyols
del pròxims anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario