Recordo l'època de l'excepcional Barça de Pep Guardiola, d'haver anat algunes vegades a presenciar els seus partits en bars i observar la passió amb què la gent vivia aquells encontres inoblidables, d'autèntica eufòria quan es guanyava, de cert nerviosisme quan el marcador era incert o de gran preocupació quan les coses no anaven del tot bé.
El passat dissabte vaig anar a prendre un cafè a un bar d'una localitat de la comarca del Bages, en què s'oferia l'encontre que el FC Barcelona jugava a l'estadi Ciutat de València. En aquell instant, els jugadors d'Ernesto Valverde dominaven per 0 a 1, però la majoria dels espectadors, malgrat que l'establiment estava pràcticament ple, jugaven a cartes, miraven el mòbil o llegien el diari.
Quan la UE Llevant va iniciar la remuntada, lluny de presenciar el decencís de les persones, o el seu disgust i enutj amb la deriva que prenia el matx, vaig poder observar com la gent pràcticament es quedava igual, com si res important estigués succeïnt, com si ja s'esperessin la debacle que finalment va tenir-hi lloc.
És evident que les coses, des de fa ja bastants anys, no s'estan fent bé al Camp Nou, en un club que sembla haver perdut totalment la seva essència, que va fer que fos una entitat admirada al món sencer, i que sembla que no vol tornar-hi, malgrat els fitxatges de futbolistes com Arthur Melo o Frenkie de Jong.
Hi ha una cosa pitjor que algú s'enfadi amb tú i no és cap altra que caure en la més gran indiferència.
A la foto, Josep Maria Bartomeu i Ernesto Valverde, dos dels grans culpables de l'actual moment del Barça.
No hay comentarios:
Publicar un comentario