Les futbolistes de la Primera Iberdrola han decidit
aquest mes de novembre anar a la vaga al no arribar a cap acord amb la patronal
per a la signatura d’un conveni col·lectiu, que, entre d’altres coses, ha de
permetre les jugadores a seguir cobrant quan estan lesionades o es queden
embarassades, cosa que en el segle XXI sembla el més normal i natural.
Fa molts anys, durant el decenni dels anys 80 del
segle XX, hi van tenir lloc vàries vagues en el futbol masculí. Recordo que en
aquella època, quan molts afeccionats parlaven de protestes de jugadors
milionaris, quan bàsicament es referien als membres del Real Madrid o el FC
Barcelona, aquests contestaven que no ho feien pels seus interessos, sinó pels
dels futbolistes més modestos de primera divisió i, sobretot, els que actuaven
a segona divisió A i segona divisió B.
Precisament ara trobo a faltar el suport dels
futbolistes a les futbolistes en la lluita que aquestes últimes mantenen, unes
reivindicacions que no només em semblen justes, sinó també necessàries. No
parlo de fer una vaga també en el sector masculí, però si que, per exemple,
jugadors carismàtics com Sergio Ramos, Gerard Piqué, Sergio Busquets o Jordi
Alba, per parlar dels més emblemàtics, portin a terme alguna acció per defensar
les seves companyes de professió.
Tanmateix, fa 30 / 35 anys, els futbolistes més
importants, ni que fos una mica, encara tocaven de peus a terra, mentre els
actuals semblen viure en un món irreal, ple de luxes, cotxes d’alta gamma,
anuncis publicitaris i hotels de cinc estrelles.
A la foto, una de les assemblees de les futbolistes
espanyoles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario