Considero Pablo Machín un bon entrenador i la tasca
que va fer amb el Girona, al qual va ascendir a primera divisió i va mantenir
sense problemes a la màxima categoria, va ser excel·lent. No obstant, el tècnic
sorià, actualment entrenador de l’Espanyol, és un d’aquells preparadors en què
l’esquema és intocable i algunes vegades això, quan potser no comptes amb els
jugadors idonis, és contraproduent.
En aquests moments, l’Espanyol és l’últim classificat
de la Lliga, ha esgotat ja el primer canvi a la banqueta, amb la substitució de
Machín pel cessat David Gallego, i, el que és pitjor, no es veu la llum al
final del túnel, per la qual cosa els més pessimistes de l’RCD Stadium
entreveuen un descens que no hi té lloc des del llunyà any 1994, quan el club
català encara jugava a l’antic i desaparegut estadi de Sarrià.
He de comentar, però, que crec que l’Espanyol compta
amb una plantilla més que suficient per aconseguir la permanència sense massa dificultats,
per la qual cosa penso que la salvació hauria de ser possible i un parell de
victòries consecutives, que donessin confiança, serien molt importants per
redreçar el rumb, tot i que el fet de començar a disputar l’Europa League a
finals del mes de juliol ha passat factura al conjunt blanc-i-blau, a qui a més
li va fer molt de mal la marxa de Francesc Ferrer Rubí al Real Betis.
Tanmateix, si la situació segueix agreujant-se,
observaria la necessitat de l’arribada d’un entrenador que suposés un retorn
clar al passat, i ara penso amb tècnics molt veterans com Javier Clemente i
José Antonio Camacho, amb passats gloriosos a l’entitat
catalana, però que les seves últimes experiències, molt exòtiques, van tenir
lloc respectivament a les modestíssimes seleccions de Líbia i Gabon.
A la foto, Clemente (esquerra) i Camacho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario