El passat dissabte, el FC Barcelona va tornar a perdre
un d’aquests encontres amb característiques de decisius, una constant aquesta
temporada, després de caure a l’estadi Alfredo Di Stefano de Valdebebas en el
clàssic contra el Real Madrid (2 a 1).
El partit no va ser, ni molt menys, escandalós, però
l’àrbitre extremeny Gil Manzano, que havia substituït a última hora el valencià
Mateu Lahoz, que es va lesionar, no va observar penal en una acció sobre Martin
Braithwaite, en què la majoria d’experts hi van veure dubtes, i no va
descomptar sembla que prou minuts el matx, quan el Barça cercava el gol de
l’empat.
Al finalitzar l’enfrontament, Gerard Piqué, que,
malgrat ser convocat, no va actuar cap minut, va entrar al terreny de joc per
protestar enèrgicament a Gil Manzano, mentre Ronald Koeman, davant els
micròfons de Movistar +, la cadena que va oferir el xoc, va queixar-se amargament
de l’arbitratge, cosa que no feia des de fa varis mesos, i, a més, va deixar
plantat el periodista, que, evidentment, no en tenia cap culpa.
Quan la institució catalana ha utilitzat el victimisme
com a arma, i recordaria les nefastes dècades per al club dels 70 i 80, mai li
han anat bé les coses. Les queixes s’han de fer lluny dels focus mediàtics i en
els llocs corresponents i ara l’entitat barcelonista compta amb dues persones
idònies per realitzar aquesta funció: el president Joan Laporta i el director
general Mateu Alemany.
És per actituds tan lamentables com les de Valdebebas
que no voldria que algun dia Piqué fos president de la societat i que tinc
dubtes sobre la continuïtat de Koeman a la banqueta del Camp Nou.
A la foto, Piqué protestant a Gil Manzano, mentre el
delegat Carles Naval intenta evitar-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario