En primer
lloc, la Lliga de Campions, o en cas que es vulgui refundar el torneig com a
Superlliga, el primer requisit que hauria de tenir és que fos una competició
oberta, és a dir, que no comptés amb clubs amb la classificació assegurada any
rere any, tal com succeeix amb l’Eurolliga de Bàsquet.
Si el que
és vol és eliminar encontres desiguals, poc emocionants i escassament atractius
de la fase de grups, potser s’hauria d’optar, per exemple, per quatre
categories, amb ascensos i descensos, i, després de les primeres eliminatòries,
que podrien ser de vuitens i quarts de final, realitzar una final a quatre, amb
una seu única com va passar l’estiu passat en el cas de Lisboa, llavors una
final a vuit.
Les
diferents categories podrien estar determinades pel coeficient UEFA de cada
federació, per exemple establint-se en la divisió superior els quatre representants
de les Lligues d’Espanya, Anglaterra, Alemanya, Itàlia i França i els campions
d’Holanda, Portugal, Rússia i Bèlgica, països que comptarien amb tres equips,
dos del quals a la segona divisió del torneig.
Posem per
cas que cada categoria comptés amb 24 clubs i que aquests disputessin una lliga
de 12, és a dir, dividits en dos grups. Del primer al quart es classificarien
per a vuitens de final, del cinquè al vuitè aconseguirien la permanència i del
novè al dotzè descendirien, en el cas de la quarta divisió sense l’oportunitat
de jugar la competició la següent temporada.
Finalment,
les entitats que en els campionats de Lliga estatals es guanyessin el premi de
jugar el torneig continental, podrien realitzar una fase prèvia durant l’estiu,
la qual podria comptar amb la consideració de competició oficial, juntament amb
les quatre millors esquadres de l’Europa League, i les vuit primeres entrar en
la quarta categoria.
Exemple
d’estructura del torneig:
Primera
categoria: quatre representants d’Espanya, Anglaterra, Alemanya, Itàlia i
França i campions d’Holanda, Portugal, Rússia i Bèlgica.
Segona
categoria: els altres dos representants d’Holanda, Portugal, Rússia i Bèlgica,
els tres representants de Turquia, Ucraïna, Grècia i Escòcia i els dos representants
d’Àustria i Suïssa.
Tercera
categoria: els dos representants de Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia,
Eslovènia, Hongria, Noruega, Polònia, Romania, Suècia i Txèquia i els
representants d’Israel i Xipre.
Quarta
categoria: els representants d’Albània, Andorra, Armènia, Azerbaidjan,
Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Estònia, Finlàndia, Gal·les, Geòrgia, Gibraltar,
Illes Fèroe, Irlanda, Irlanda del Nord, Islàndia, Kosovo, Letònia, Lituània,
Luxemburg, Macedònia del Nord, Malta, Moldàvia, Montenegro i San Marino.
Nota:
Liechtenstein, Mònaco i Vaticà no compten amb campionats de Lliga, si de Copa
en el cas de l’estat alpí.
A la
foto, jugadors del Bayern Munic, vigent campió de la Lliga de Campions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario