No soc contrari al futbol de seleccions, m’encanten les
Eurocopes i els Mundials i, fins i tot, al contrari del que opinen moltes
altres persones, considero un encert la creació de la Lliga de les Nacions.
Tanmateix, les fases de classificació, tant dels Europeus com de
les Copes del Món, em semblen un autèntic caos, amb un munt inacabable de
partits, en algunes ocasions entre equips amb un potencial molt diferent, situació
que ha provocat fins el moment, quan el calendari ja estava molt atapeït,
l’ajornament de tres encontres de la Lliga espanyola, en els quals s’han vist
involucrats els quatre favorits al títol: Atlético Madrid, Real Madrid, FC
Barcelona i Sevilla FC.
Per acabar amb aquesta problemàtica, hi veig dues solucions: la
primera, una vegada finalitzades les competicions de clubs, dedicar el mes de
juny a les fases de classificacions d’Eurocopa i Mundial i, la segona, tal com
ja succeeix amb la Nations League, dividir les seleccions segons el seu
coeficient i d’aquesta manera evitar que esquadres del potencial d’Alemanya,
Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, els Països Baixos o Portugal puguin
enfrontar-se a modestíssims conjunts com Andorra, Gibraltar, Liechtenstein,
Luxemburg, Malta o San Marino.
A la foto, una imatge de l’última final de la Lliga de les
nacions entre França i Espanya, concretament la del gol de Kylian Mbappé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario