El passat 5 d’octubre, en un marc tan emblemàtic com el Liceu de
Barcelona, Pau Gasol va anunciar la seva retirada. Aquest bloc, encara que he
fet algunes excepcions, és eminentment futbolístic, però el present article és de
caràcter poliesportiu, doncs analitzaré, per ordre alfabètic del cognom, quins
han estat per a mi els millors cinc esportistes catalans de la història.
Mireia Belmonte. La badalonina va fer història als Jocs de
Londres, l’any 2012, al convertir-se en la primera nedadora catalana i
espanyola en pujar a un podi olímpic, al guanyar dues medalles de plata, als
800 Lliures i 200 Papallona, assolint quatre anys més tard, als Jocs de Rio
de Janeiro, l’or en la segona d’aquestes disciplines, a part d’aconseguir el bronze
en els 400 Estils. A més, Belmonte ha obtingut un títol Mundial i tres de
Continentals en campionats en Piscina Llarga.
Toni Bou. El pilot de Piera compta al seu palmarès amb la
barbaritat de 29 títols mundials, 14 indoor i 15 a l’aire lliure. Algú podria dir que el Trial és una especialitat molt arrelada a Catalunya, però abans dels
set campionats del món outdoor de Jordi Tarrés, que després va igualar l’anglès
Dougie Lampkin, aquesta disciplina del motor va tenir símbols com el britànic
John Lampkin, pare de Dougie; el finlandès Irjo Vesterinen, el belga Eddy
Lejeune o el francès Thierry Michaud.
Pau Gasol (foto). El millor jugador de Bàsquet de tots els
temps, tant a Catalunya com a Espanya, i un dels més grans de la història al
continent europeu, després de deixar el FC Barcelona, al qual va tornar per
retirar-s’hi, va actuar 19 temporades a la NBA, en les franquícies de Memphis
Grizzlies, Los Angeles Lakers, Chicago Bulls, San Antonio Spurs i Milwaukee
Bucks. L’impressionant palmarès de l’ala pivot de Sant Boi de Llobregat, que ha
estat en cinc Jocs Olímpics, consta de tres Lligues ACB, una Copa del Rei, dos
Anells de la NBA, tres Europeus, un Mundial i dues Plates i un Bronze Olímpics.
Xavi Hernández. Penso que el millor futbolista català de la
història, el qual podria estar perfectament entre els principals cinc jugadors
de l’estat espanyol de tots els temps i potser el més gran centrecampista
europeu i mundial de l’actual segle XX. El de Terrassa, que en un futur pròxim
podria ser entrenador del FC Barcelona, amb la institució catalana va
conquistar vuit Lligues, tres Copes del Rei, sis Supercopes d’Espanya, quatre
Lligues de Campions, dues Supercopes d’Europa i dos Mundials de Clubs, mentre
que amb la selecció espanyola va assolir un Mundial i dues Eurocopes, sent
elegit en el primer Europeu el millot del certamen.
Marc Márquez. Quan durant les meves èpoques d’adolescència i
joventut observava l’evolució de mítics pilots de 500 cc com l’italià Giacomo
Agostini, el britànic Barry Sheene o els nord-americans Kenny Roberts, Freddy
Spencer i Eddy Lawson, em semblava impossible que un pilot català o de l’estat
espanyol pogués realitzar aquelles gestes en la màxima cilindrada, però el de
Cervera, que abans s’havia proclamat campió del món en 125 cc i Moto 2, ha
conquistat sis Mundials de Moto GP (només en tenen més Agostini i Valentino
Rossi), la continuïtat del campionat de 500.
No hay comentarios:
Publicar un comentario